Què hi ha realment darrere dels likes?

psicologia_socialmedia

La majoria de nosaltres sap què són les xarxes socials i segur que som capaços d’anomenar-ne una, si ens ho demanen. Van sorgir més o menys a la vegada que Internet, i l’any 2019, Facebook (llançada el 2004) encapçalava el rànquing de popularitat d’usuaris seguida de Youtube (2005) i Instagram (el 2010).

Com a xarxes socials que són, permeten mostrar informació i comunicar-se mitjançant comentaris o fent likes. Han passat ja uns quants anys des que va sorgir la primera, però no ha sigut fins a finals del 2019 quan, Adam Mosseri, cap d’Instagram, va escriure el següent missatge: “No volem que Instagram sigui una competició. Volem treure-li pressió”. La companyia donava a conèixer que s’eliminarien els likes per tal de “millorar el benestar emocional dels usuaris, especialment els més joves”. I així ha estat. De mica en mica, hem vist desaparèixer (a Instagram) el comptador de likes, tot i que seguim veient els qui han clicat el petit cor.

Quin mal fan els likes?

Deixant de banda els influencers i gent que s’hi pot dedicar com a negoci, les xarxes socials són avui en dia el mirall o la finestra de la societat. Sense especificar rang d’edat o gènere. N’hi ha que diuen que és un aparador on es mostra el que un vol i on observem tot allò que els altres ens deixen veure.

Fins aquí potser no ens hauria de cridar l’atenció. Però estem en un punt on penjar un post o una fotografia pot anar molt més enllà de compartir experiències i donar-ho a conèixer als altres. Estem en un punt en què rebre un like o un comentari va més enllà d’entendre o interpretar que aquell contingut simplement ha agradat a l’altra persona. I aquí està el quid de la qüestió.

S’ha descobert que per a una part dels usuaris, l’objectiu a l’hora de penjar un post és buscar l’aprovació i acceptació dels altres o pujar l’autoestima d’un mateix mitjançant el número de clics rebuts. És a dir, que mesurem aquestes qüestions amb la quantitat de likes, sense ni tan sols valorar el contingut de l’entrada.

També s’ha vist que rebre’n es pot interpretar com un favor, compromís o interès. Fins i tot es fa servir per fer sentir gelosia a una tercera persona. Per no parlar del que passa als qui no en reben! Quina repercussió té a la vida d’una persona que està buscant tot el que s’ha mencionat? Baixa autoestima, afectacions en l’estat d’ànim, sentir-se comparat i convertir-se en una competició.

Efectes perjudicials

I tot això sense entrar a valorar els famosos “reptes virals” com el Ice bucket challenge, el 10 years challenge o el In my feelings challenge, que animen als usuaris a banyar-se en llacs contaminats, pujar a gratacels o fer balconing. Atraure likes mitjançant aquests reptes comporta, sovint, conseqüències altament perilloses per a la integritat física.
Els terapeutes fa anys que hem après a no negar aquesta realitat. No ho compartim ni ho validem, però sí que integrem les interpretacions d’aquests comentaris o likes per arribar a les emocions que hi ha amagades darrera. Aquells maleïts estats que no s’eviten i donen poc lloc a la interpretació i un gran espai a l’autoconeixement.

*Núria G. Folguera
Psicòloga General Sanitària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s