L’educació sexual, com més aviat millor

Les famílies també han d’implicar-se activament en l’educació afectivosexual de la mainada.

educacio_sexual

Sovint pensem que tot allò que s’ha de saber de sexualitat s’aprèn al carrer i als quatre tallers comptats que es fan a secundària. Tanmateix som éssers sexuals i rebem informació sobre aquest tema des de’l minut zero. I de fonts molts diverses. Allò que sentim dir als familiars, als amics, als professors… Coses de les quals no sentim mai parlar, com els tabús. També se’n parla molt als mitjans de comunicació (TV, anuncis, cinema, videojocs…), etc.

Tota aquesta informació poc a poc ens va amarant e influeix en la nostra forma de concebre la sexualitat. De veritat et rentaràs les mans i no acompanyaràs als teus infants en aquest procés?

No et facis l’orni amb el sexe

Si no saps per on començar, aquí t’ofereixo algunes pistes! Per començar, i potser una de les coses que més por ens fan: no, no cal saber-ho tot. Cal implicar-se, però no cal ser un guru del sexe. Si et fan alguna pregunta que no saps com respondre, evita a tota costa no respondre o tirar pilotes fora: millor explica que no ho saps, però que investigaràs.

Segons quina sigui l’edat del nen o la nena, fins i tot podeu cercar plegats dins de material adequat pel seu nivell.

És una curiositat totalment natural

Mai no és massa aviat per començar: sempre hi ha una certa curiositat natural, i si esperes fins a fer “la xerradeta” quan siguin a secundària ja vas tard. Tampoc cal fer-ho sempre en format lliçó ni molt menys: podem aprofitar per reflexionar i debatre aprofitant un munt de situacions i materials quotidians (com per exemple una noticia, una anècdota, alguna cosa que veiem per TV o al cinema, etc.)
Això sí, cal fer servir continguts sempre adaptats a l’edat de l’infant i al seu nivell de maduresa. A l’hora d’explicar coses o respondre dubtes passa el mateix amb el llenguatge: sempre adaptat a la seva forma de parlar i al nivell de comprensió oral que tingui.

Millor que no diguis mentides

També cal evitar mentides i metàfores que els confonguin (no, els bebès no els porten les cigonyes de París). És important crear un clima de confiança on la sexualitat no sigui un tabú i on l’infant es pugui sentir tranquil i suficientment còmode com per poder preguntar i plantejar situacions sense sentir-se jutjat o pressionat.

Mai no és d’hora per començar

D’altra banda cal tenir molt present que l’educació afectivosexual és molt, molt més que saber posar un preservatiu. És salut sexual, sí, però també és autoconeixement, és parlar d’emocions i sentiments, de consentiment, de prendre decisions, de gènere i rols, d’autoestima i d’un llarg etcètera on la guia i acompanyament dels adults de referència son clau per poder desenvolupar una sexualitat saludable.

És per això que mai es aviat per plantejar-se el tema o per demanar guia si estem una mica perduts i no sabem ben bé com portar-ho a la pràctica: els materials educatius i els professionals sanitaris som un bon recurs per començar a posar fil a l’agulla.

*Eugenia Cames
Psicòloga i Sexòloga

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s