Tradicions de Nadal: segueixes la catòlica, la protestant o la pagana?

nadal_2019

L’intercanvi de regals per Nadal és una idea relativament moderna. Cada regió i fins i tot cada llar té la seva pròpia tradició. En qualsevol cas, sigui quina sigui la història, sempre hi ha un rerefons màgic, innocent o fantasiós.  Un personatge o personatges que porten la il·lusió.

A Catalunya existeixen tres figures principals, el Tió, típic català, els Reis Mags, d’origen catòlic, i el Pare Noel, d’arrel protestant. En algunes comunitats autònomes també tenen figures pròpies com el olentzero, l’esteru o l’apalpador.

Un tronc màgic
El Tió és literalment un tronc de fusta, adornat amb una barretina i tapat amb una manta (perquè no passi fred). Porta dibuixada una cara agradable i somrient, absolutament prescindible. Es col·loca el 8 de desembre i es va alimentant fins al dia de Nadal. El dia 25 els més petits de casa colpegen el tronc mentre canten una cançoneta popular i els regals van apareixent.

L’origen de la tradició rau en la importància que els troncs tenien antigament a les llars com font de calor, de llum i bàsics per a la cuina.

Els reis d’Orient
Melcior, Gaspar i Baltasar són els Reis Mags que cada nit del 5 de gener recorren el món portant regals. Se’ls rep amb menjar, torrons i altres dolços, i begudes com sidra o cava. Solen portar els regals més grans i, per això, els nens els escriuen una carta amb les coses que voldrien portar.

Conta la llegenda que tres mags estrangers, de diferents llocs, van conèixer la llegenda del naixement de Jesús. Guiats per l’estrella de Betlem, van trobar el lloc on aquest havia nascut. Com a ofrena, li portaren or, encens i mirra. Conta a més que, Herodes els va demanar que a la tornada li expliquessin on era aquest suposat Messies però un àngel se’ls va aparèixer i els va explicar els perills que corria el nen si això passava. Per aquest motiu, van tornar per altre camí.

El pare del Nadal
L’origen del Pare Noel (Pare Nadal) requereix una mica de recerca. Segons la tradició cristiana evoca Sant Nicolau de Bari, un sant que va entregar les seves pertinences entre els més necessitats després que la pesta negra matés a la major part dels habitants de la ciutat. De fet la versió anglosaxona del mite, Santaclaus, conserva part del nom del sant, Sant Niklaus.

A partir d’aquí hi ha una llarga barreja de tradicions i molt de màrqueting. Així és com Sant Nicolau ens apareix avui com un vellet panxacontent que viatja en un trineu tirat per de rens màgics. A banda de la influència nord-americana moltes famílies han adoptat la tradició per una qüestió pràctica: arriba a les cases abans que els Reis.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s