Per què els joves són tan pessimistes?

Segons un estudi elaborat per pisos.com, els joves tenen una actitud molt negativa a l’hora de valorar si hi haurà una nova crisi immobiliària. Un fet agreujat, sobretot, per la precarietat laboral a la qual estan exposats els joves. No és pas una casualitat.

Portrait of a vexed employee

És molt probable que el nostre lector hagi sentit a parlar dels millennials. Si no ho ha fet, ha de ser conscient que és un concepte que surt a pràcticament tot arreu i que serveix de pretext per justificar el comportament que tenen els joves amb allò que els interpel·la.

La generació més pessimista

Els millennials, en poques paraules, són els joves d’avui en dia. La generació dels qui varen néixer entre el 1981 i el 1993 i que perceben la realitat des d’un punt de vista negatiu, menfotista i frustrant. És una onada de gent, en la qual m’incloc, que ens trobem massa sovint en terra de ningú. Les generacions posteriors a la segona Guerra Mundial es caracteritzaven per l’ambició i l’obsessió per l’èxit mentre que la posterior a la nostra, la nascuda entre el 1994 i el 2010, destaca per la seva irreverència. Nosaltres som uns frustrats.

Segons un estudi elaborat per pisos.com, és precisament aquesta generació, la dels millennials, la que observa amb més pessimisme el seu futur en el món de l’habitatge. El 72,5% dels enquestats asseguren que hi haurà una nova crisi immobiliària. En total, deu punts més que la generació anterior.

Aquesta tendència negativa es repeteix en altres qüestions, com la pregunta sobre la possibilitat d’una nova bombolla immobiliària. De nou, la generació millennial és la més negativa: més de la meitat, el 51%, veu factible que n’hi haurà una de nova.

Un problema de precarietat

Aquest pessimisme que impregna la meva generació no és fruit de la casualitat. Malgrat que els indicadors econòmics oficials l’Institut Nacional d’Estadística assegurin que la crisi de l’any 2008 va acabar el 2014, el resultat d’aquella desfeta mundial ha tingut unes conseqüències socials, laborals i morals devastadores. És impossible entendre la deriva de protestes socials que es produeixen a tot el món -Catalunya inclosa- sense ser conscients que la precarietat laboral és el primer esglaó d’aquesta frustració que impregna la naturalesa del millennials.

Massa sovint es redueix a la mínima expressió aquesta frustració dels joves a la seva dependència a la tecnologia i a les xarxes socials. Dues eines que, per cert, són les que permeten que hi hagi una autoorganització molt ben coordinada. És allò que la navalla d’Occam resumeix com “l’explicació més simple és la millor”. Greu error.

Per què creiem en un futur pessimista? Perquè durant anys hem observat com la meritocràcia i l’ascensor social queien pel seu propi pes quan un currículum acadèmic i una experiència variada amb prou feines et podien oferir un treball mileurista. Els lloguers s’apugen, els salaris s’estanquen i la política s’entrebanca amb la seva lluita de trinxera. No hi ha referents, no hi ha llum i el túnel cada cop és més llarg i fosc.

*Joan Solé Giménez
Director de Revista Mirall

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s