Com seria una Barcelona dissenyada per dones?

toa-heftiba-Bm-N1gh4AUs-unsplash

Els dissenyadors de la majoria de grans ciutats del món, o la pràctica totalitat, han sigut homes. Ho han fet pensant en el bé comú, en principi. Però un anàlisi exhaustiu mostra que en les seves accions, i en les inaccions, es nota que són homes dissenyant solucions per a homes.

Un reportatge de la BBC, precisament sobre la nostra ciutat, ens ha fet veure com seria de diferent Barcelona si hagués estat pensada per dones. Fem un repàs a uns quants elements que serien molt diferents.

Menys cotxes

Comencem per la mesura més polèmica. Sembla massa fàcil identificar cotxes amb homes i transport públic amb dones, però les xifres mostren que elles circulen més a peu o en metro o autobús que no pas els homes. Llavors, com s’explica que el 60% de l’espai públic estigui dedicat als vehicles privats, ja sigui per circular o per aparcar.

Òbviament, aquí caldria aplicar un factor de correcció per al sector del transport de mercaderies, per exemple. O per al del taxi. Però un cop fet això segur hauríem de treure prou espai als cotxes per trobar un equilibri més just..

Futbol omnipresent

La majoria dels parcs clàssics estan concebuts com grans espais rodejats de bancs per seure. Això facilita la pràctica del futbol, per exemple, però no la socialització de les persones. Combinar tobogans, gronxadors o rocòdroms amb bancs i segregar les pistes per a futbol ajudaria a fer que els espais fossin de tots, i no només dels futboleros.

Superilles

Sí, som conscients que les superilles són valorades molt negativament per nombrosos col·lectius. No obstant, el problema és més aviat de l’aplicació i no tant de la idea. Si les dones són les que assumeixen la cura dels fills i dels grans té molt de sentit crear espais pacificats per on puguin passejar tranquil·lament fins a l’escola o al centre de dia, per exemple.

Si trobem molt adequats els camins escolars, per què desconfiem de les superilles? El que cal és aplicar-les amb criteri.

jan-kolar-vui-designer-xXc7zUKIhRw-unsplash

Lavabos desiguals

La idea que els lavabos d’homes i els de dones han de ser de la mateixa mida podria semblar un símbol d’igualtat. No obstant, qualsevol usuari sap que les dones han de fer llargues cues mentre els homes entren i surten amb bon ritme. Els estudis mostren que les dones van tres cops més al lavabo, per raons fisiològiques. Sabent això, i tenint en compte que la majoria de les necessitats dels homes poden satisfer-se de peu, no seria més lògic que els lavabos de dones fossin tres cops més grans? I ja que ens hi posem, per què no fem obligatori que els lavabos siguin accessibles amb cotxets per a nadons? Oi que seria positiu?

Més llum

No parlem ara de llums de Nadal sinó del tipus de llum que aporta seguretat a les dones que circulen pels nostres carrers. Una ciutat pensada per dones estaria molt més ben il·luminada, més ben vigilada, potser amb videocàmeres i, en general, evitaria tots aquests espais cecs on acostumen a passar les coses que ningú no vol veure.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s