Eduard Sala: “Només canviem quan algú ens toca el cor, l’ànima”

Eduard Sala és responsable d’Acció Social de Càritas Diocesana Barcelona. Porta 35 anys a l’entitat i en aquest temps ha conegut de primera històries que mereixen ser conegudes, tot i que els protagonistes no siguin famosos ni triomfadors. Ara ha recollit moltes d’aquestes persones en un llibre, Va de vida, que ha merescut el premi literari més positiu que hi ha, el Feel Good ipublicat per Plataforma Editorial. Un llibre per aprendre a viure.

20191025_RdP_PREMI_FEEL_GOOD_@MARC_BARTOMEUS (1)

A qui vas regalar el primer exemplar del llibre?
Vaig obrir la caixa davant d’algú que ja no sap que és la meva mare. Amb ella hi havia les auxiliars que la cuiden, al Refugi d’Obreres de les Filles de la Caritat. Per a elles va ser el primer exemplar. Vaig llegir el paràgraf que parla d’elles i ens vam posar a plorar tots.

Per què a elles?
Perquè són magnífíques. Penseu que allà, a la tercera planta, no hi ha ningú que pugui tenir cap tipus de conversa. Podria ser un lloc de desesperança i dolor i, en canvi, s’hi veuen escenes molt boniques. Són gent que s’estima gent que no és seva.

De quines vides parla, Va de vida?
El llibre vol donar veu a molta gent que no surt a les notícies i a la gent que obre portes. Parla de persones que intenten fer la vida més amable als altres.

Sí, no se’n parla gaire d’aquests temes.
Ocupa més espai als mitjans qualsevol cosa que digui un esportista d’elit que una d’aquestes persones.

I quan se’n parla, és per alguna cosa negativa
Sí. Tots ens avergonyim d’alguna cosa. Però ni tu ni jo som només allò de què ens avergonyim. Moltíssima gent culpabilitza els pobres per ser-ho. O a les persones amb drogodependència. O als que són a la presó. Hi ha una reducció de la integritat de les persones a la part lletja. Però al lavabo hi anem tots, i diverses vegades al dia. D’això ens oblidem.

Ara torna apassar amb els migrants i els refugiats.
Els diem que no vinguin a casa nostra, però quin màster has guanyat tu per estar en aquesta banda del món. Com és que anem tan sobrats? Espanya va expulsar migrants durant el segle XIX i XX. Si algú hagués tancat la porta als nostres rebesavis no hauríem nascut aquí.

20191025_RdP_PREMI_FEEL_GOOD_@MARC_BARTOMEUS (2)

Què podem aprendre de les vides del teu llibre?
He après tant d’aquests que la gent veu des de la distància, dels que ho han perdut absolutament tot. El més important i essencial que jo sé ho he rebut de gent que estava a la part fosca del món. I això canvia la vida. Però Només canviem quan algú ens toca el cor, l’anima.

I què podem demanar als que s’ho miren des de lluny?
Que somriguin. Que preguntin. Que siguin amables. La gent no ho sap però quan vius en situació de sense llar la gent no et mira als ulls, ni tan sols quan et donen alguna cosa. Són invisibles.

Només això?
Sí, sigues amable. Dóna les gràcies quan et donin el pa. Demana perdó si t’has equivocat. Quan algú estigui trist, queda’t amb ell. I, si es deixa, fes-li una abraçada d’aquelles sense copets a l’esquena. Això reconforta molt més que qualsevol altra cosa. I és gratis.
“ Quan algú estigui trist, queda’t amb ell. I fes-li una abraçada sense copets a l’esquena ”

Aquesta és la diferència entre ajudar i acompanyar?
Evidentment. Ajudar és vertical. Jo no dic mai que ajudo a persones. Ens acompanyem, perquè ens fem millors, al final. Sovint parlem d’usuaris, creients o persones ateses. En realitat, tot som participants. A Càritas hem celebrat el 75è aniversari i ho hem fet en una festa on han participat tots, també els participants dels projectes. Això és el que transforma les vides.

A un nivell superior, fins i tot polític, què podem fer?
Tot el món hauria de treballar pel bé comú, que no és el mateix que l’interès general. Això de l’interès general és el futbol, però el bé comú no és la mateixa cosa.

Fa molt de mal la desconfiança.
Doncs has de saber que quan ningú confia en tu, que algú decideixi fer-ho, això, només això, t’obre totes les portes.

*Andreu Asensio
Foto: Feel Good. Marc Bertomeus

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s