Com s’ha d’afrontar un divorci amb fills?

En cap cas s’ha de discutir davant dels nens o utilitzar-los com a objecte de pressió cap a la nostra ex parella. Heu d’estar tots dos sempre disponibles. Recorda: les parelles es divorcien, però els pares no.

Sad looking siblings with arguing parents behind them

Molta gent tendeix a pensar que els nens més petits s’adapten millor a la situació, perquè són menys conscients. Però no importa l’edat. Els nens es veuen afectats pels canvis dràstics en el seu entorn, tot i que ho expressen de forma diferent als adults o als germans més grans.

Fem un repàs avui a les reaccions més habituals dels fills quan els pares es separen. I ho fem amb la col·laboració de Celextina, una companyia pionera a l’hora de gestionar el divorci que entre altres coses compta amb un Decoupling Infantil, un especialista en la qüestió.

Abans dels 2 anys
A aquesta edat, un nen no pot entendre què és un divorci, ni què implica, però és capaç de percebre els canvis, i sentirà l’absència dels progenitors. Plorarà amb intensitat, aparentment sense raó, estarà irritable, manifestarà alteracions en el son i en l’alimentació. En aquesta etapa, els nens tendeixen a viure l’absència com un abandó. Per aquesta raó, és fonamental que mantinguin un contacte constant i habitual amb els pares. Només necessiten una cosa: la vostra companyia, de forma equilibrada i ordenada, respectant les seves rutines que els donen seguretat.

Entre 2 i 3 anys
Aquesta època suposa una important etapa en el seu desenvolupament psicomotor. Si es veu sotmès a una situació molt estressant pot mostrar dificultats en el seu desenvolupament: problemes en la retenció de l’orina, alteracions del son, retard en la parla o conductes regressives. En aquests casos, no cal renyar-lo, sinó ajudar-lo a adquirir més autonomia.

En aquestes edats els nens són conscients de les seves emocions, encara que siguin incapaços de controlar-les. És important fer-los sentir estimats, crear un espai perquè expressin les seves emocions, i permetre’ls que tinguin un contacte fluït amb tots dos progenitors.

És important que comparteixi amb tots dos progenitors activitats agradables i que juguin: és una oportunitat perquè expressi el seu malestar, si ho sent. En aquesta edat, a més, els petits entren en la fase del “no”, un moment del seu desenvolupament en què mostren la seva independència i els adults han de marcar-los límits clars. És important que rebi missatges idèntics de tots dos.

Entre 3 i 5 anys
És el moment en què fan moltes preguntes i desenvolupen la seva imaginació i creativitat. També tendeixen a mostrar-se egocèntrics, pensant que tot el que ocorre al seu al voltant està directament relacionat amb ells. Això pot portar-los a pensar que els seus pares s’han separat per la seva culpa. És una etapa també de moltes pors, sobretot relacionats amb la falta d’amor i la solitud. És important corregir les possibles interpretacions errònies sobre què és el divorci i per què s’ha produït i insistir que els seus pares no els abandonaran mai. Mantenir els hàbits i rutines és important perquè sentin seguretat i continuïtat.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s