L’amor entre animals és pur altruisme

Segons un estudi de la Universitat de Califòrnia, els mecanismes relacionats amb la parella en altres animals apareixen en els humans i estan involucrades amb l’altruisme.

engagement-1718244_1920

Investigadors de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara han investigat la genètica i l’activitat cerebral d’una persona i han arribat a la conclusió que ambdues es relacionen amb les conductes altruistes que realitzen cap a les seves parelles romàntiques. A més, han descobert que les vies relacionades amb la parella en altres animals apareixen en els humans i que estan involucrades amb l’altruisme.

Actualment, els científics creuen que l’altruisme va evolucionar en les espècies socials com una estratègia de supervivència. La idea és que els gens que promouen l’altruisme persisteixen, pot ser no a través dels fills d’un individu, però sí a través dels seus parents, que tenen una genètica similar. Així, la provisió per als seus familiars garanteix la transmissió d’alguns dels seus propis gens.

Els nostres sistemes socials
Els humans tenim uns sistemes socials molt complexos, en aquesta línia, una de les autores de l’estudi, Bianca Acevedo, suggereix com aquesta premissa adquireix noves dimensions: “Tindria sentit que les persones estiguessin involucrades en el benestar de les seves parelles perquè volen viure una vida feliç o aquelles persones que s’acaben de casar, alguns voldran tenir fills. Per tant, ser desinteressat cap a la parella és una inversió per a la descendència”.

Altruisme en parella
L’altruisme és un aspecte important de la parella però, en canvi, trobem poques investigacions en aquest àmbit. Ara bé, si ho comparem amb estudis relacionats amb el vincle entre els pares i els fills veurem que l’altruisme és un factor fonamental.

Qüestió de química
Tant l’amor com l’altruisme impliquen molta química i aquí és on entra en joc l’oxitocina, un neurotransmissor conegut popularment com “l’hormona de l’amor”. El paper que té l’oxitocina en la confiança, l’empatia i el vincle es troba definida en diversos estudis científics, però se’n parla ben poc d’un altre hormona relacionada amb aquests comportaments; la vasopressina.

La investigació
Per dur a terme l’estudi, els investigadors van reclutar parelles que s’acabaven de casar per investigar com la genètica i l’activitat cerebral d’una persona es correlaciona amb l’empatia que mostren cap a la seva parella. L’objectiu era detectar en els participants dues variants genètiques, una relacionada amb la sensibilitat a l’oxitocina i una altre a la vasopressina.

Els participants van haver de respondre un qüestionari per mostrar els seus nivells generals d’empatia i altruisme i se’ls va mostrar imatges de les seves parelles, amics i desconeguts amb diferents expressions facials. Quan els participants van sentir un fort sentiment d’empatia amb la persona en la imatge, es van il·luminar regions del cervell associades amb l’emoció.

Regions cerebrals
Àrees del cervell com l’amígdala i el pàl·lid ventral tenen una concentració densa de receptors per a l’oxitocina i la vasopressina i, per tant, es relacionen estretament amb l’empatia i l’altruisme. A més, els investigadors també van trobar que les regions cerebrals que s’activaven específicament en resposta a la cara d’una parella eren les mateixes que són claus en altres animals. Així doncs, el cervell humà té vies dedicades específicament a aquests comportaments i aquestes poden ser bastant antigues.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s