Hem de menjar pa integral, per llei

Arriba la revolució als forns de pa. Des de l’u de juliol ha canviat el que entenem per pa i pa integral. I, en principi, han baixat els preus d’alguns productes. La nova llei del pa contempla requisits més estrictes per considerar un pa integral; concreta la definició de massa mare i amplia la definició de pa comú a altres pans, cosa que permet aplicar un IVA reduït a altres pans que tenien un tipus del 10%.

Fins ara el pa, el que legalment es coneix com pa comú, era el que s’elaborava amb farina de blat. La resta de pans, els especials, es podien fer amb altres farines, sense especificar quantitats mínimes. Així han prosperat pans integrals o multicereals que en realitat tenien molt poca proporció de farina integral.

Des d’aquest mes el pa comú també es pot elaborar amb farina integral i pot incorporar en la seva composició salvat de cereals. Aquesta ampliació permet que s’apliqui un IVA reduït (4%) a molts més productes que avui es consideren de consum habitual a les llars, com són els pans integrals, els pans d’altres cereals diferents del blat i els elaborats amb segó. Tots ells tenien fins ara un tipus del 10%.

Integrals 100%
Una de les conseqüències de la regulació és que s’estableixen requisits més estrictes per considerar un pa integral. Per a aquells pans integrals o d’altres cereals que no estiguin elaborats de forma exclusiva amb aquest tipus de farinetes, s’haurà d’indicar el percentatge de farina en l’etiquetatge.

En el cas de pa d’altres cereals, també s’inclouen requisits més estrictes, establint-se per exemple per al pa de sègol que sigui elaborat només amb aquest tipus de farina. Es defineix el pa multicereal i es concreta la definició de massa mare, que es preserva a un tipus d’elaboració que limita l’ús de llevats industrials, i es regula la denominació elaborat amb massa mare.

La llei també concreta els requisits per considerar que un producte és artesà. Per començar, ha de prevaler el factor humà envers el mecànic. I s’estableix un límit màxim en el contingut de sal del pa comú, que serà obligatori a partir de l’1 d’abril.

Tot plegat és un intent de promoure el pa integral autèntic, molt més saludables que el blanc. Ara bé, que sigui més barat dependrà dels forns. La llei no especifica cap obligació, en principi.

El pa ha de ser fresc
La norma inclou un article molt important sobre determinats aspectes de la comercialització del pa en el punt de venda. El pa comú només es podrà vendre durant les 24 hores següents a la seva cocció, tot i que s’admet la possibilitat de vendre’l després si s’especifica que ja no és fresc. S’ha de fer mitjançant cartells a les vitrines o prestatgeries. Queda prohibit l’emmagatzematge de pa cuit fa més de 24 hores a les mateixes prestatgeries on estigui el pa comú.

Una autèntica revolució que comença amb poca informació, perquè molts forners s’han assabentat per la premsa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s