Les pantalles creen nens addictes

Experts en addiccions comparen els mòbils i les tauletes amb unes veritables bombes de dopamina.

Alguns experts intenten advertir-nos d’una epidèmia que amenaça als nens i nenes en els primers anys de les seves vides. Cada cop hi ha més estudis concloents que afirmen que l’ús abusiu de les pantalles de mòbil i tauletes pot provocar trastorns del llenguatge i el son en els més petits; a més a més de l’aïllament i la baixa tolerància a la frustració que provoca.

El perill de la dopamina com a reclam
De la mateixa manera que ocorre en els nens petits, els adults o adolescents, cada vegada som més addictes a la dopamina que ens proporcionen les recompenses que rebem a través de les xarxes socials i els jocs.

Experts en addiccions comparen els mòbils i les tauletes amb unes veritables bombes de dopamina, coneguda com la hormona de la felicitat, que a mesura que rebem un “m’agrada” o alguna recompensa semblant, es produeix una descarrega d’aquesta substància al cervell que ens satisfà. En definitiva, que des de ben petits estem consumint aplicacions que  s’han dissenyat per fer-nos addictes a les pantalles.

Els problemes en nens petits
Anne Lise Ducadan, metgessa d’Assistència Primària que atén nens petits a París, ja fa temps que detecta com es multipliquen uns símptomes inquietants que recorden l’autisme i està convençuda que cal actuar urgentment. La doctora explica que hi ha casos de nens que no poden dormir sense el mòbil, amb greus problemes de comunicació i concentració.

Els pares sovint se senten culpables, afegeix Ducadan, però la realitat és que no tenen informació per conèixer les conseqüències de la sobreexposició dels seus fills a les pantalles.  El cert és que un nen de seguida deixa estar les joguines i els jocs, però mai es cansa de mirar una pantalla. Si no se li diu “prou”, no s’aturaria mai. Són totalment addictives, no poden passar sense, i fer-ho els genera un malestar intens, com un drogoaddicte quan està sense la seva dosi.

Segons la doctora Ducadan, és necessari que les autoritats reaccionin, ja que l’exposició prolongada és cada vegada més habitual i és importantíssim que s’informi sobre això.

És necessari que les autoritats reaccionin, ja que l’exposició prolongada és cada vegada més habitual i és importantíssim que s’informi sobre això.

Què diuen els estudis?
Als EEUU, ja fa temps que els aparells digitals ocupen molt d’espai. Segons un estudi de l’ONG Common Sense, els infants nord americans de menys de 8 anys, passen més de 2 hores al dia davant d’una pantalla de mòbil.

El Dr. Nicholas Kardaras, va escriure un llibre sobre els nens i les pantalles, on parla de l’heroïna digital. “Treballant amb nens petits, vaig començar a veure els mateixos símptomes clínics que en els casos d’addicció a les drogues: síndrome d’abstinència, impulsivitat, agressivitat… Per això vaig començar a investigar i vaig descobrir que aquests aparells generaven dopamina.

La dopamina és l’hormona que ens empeny a agafar constantment el mòbil i la que alimenta l’anomenat circuit de recompensa cerebral. Aquest circuit ens impulsa a tenir comportaments indispensables per la supervivència com ara el menjar, relacions sexuals, etc. La dopamina circula pel nostre cervell i fa que una experiència sigui agradable. La gent vol saber què ha passat, quines són les últimes noticies i quan ho tenim ens proporciona una punxada de dopamina. Però això té un preu en el nostre cervell. El còrtex frontal s’encongeix si estem davant de pantalles durant un temps excessiu.

Conseqüències en els nostres cervells
A la Xina, l’addicció a Internet es considera un dels problemes de salut pública més greus. Uns investigadors van analitzar 15 adolescents amb addicció a Internet amb un escàner cerebral, i el resultat va demostrar que la circulació dels fluids estava alterada. L’àrea de comunicació quedava greument frenada, i els problemes de connexions cerebrals poden provocar símptomes que recorden l’autisme o trastorns bipolars.

Una persona que té el còrtex frontal encongit i una densitat de substància grisa més baixa, es torna més impulsiva, és més propensa a comportaments addictius, es més agressiva i no pren decisions tan encertades perquè la seva capacitat per fer encadenaments lògics està alterada.

Què podem fer?
La part bona és que no hi ha danys permanents als cervells dels infants exposats. N’hi ha prou d’allunyar als infants de les pantalles perquè recuperin les capacitats mentals.

S’ha d’allunyar als infants de les pantalles, s’ha d’evitar que hi estiguin sobreexposats, se’ls ha d’oferir altres jocs, altres estímuls, més interacció humana. El més important és que els pares mirin i parlin molt amb els seus fills petits.

Font: FAROS Sant Joan de Déu

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s