75 anys donant un cop de mà als més necessitats

Càritas Diocesana de Barcelona fou la primera Càritas de Catalunya i del conjunt d’Espanya.

En presència del Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, Càritas Diocesana de Barcelona ha commemorat els seus 75 anys amb una eucaristia a la Basílica de la Sagrada Família. Més de 3.000 persones han volgut sumar-se a aquesta efemèride, on s’ha fet palès el suport que socis, donants, mossens, persones voluntàries i persones contractades han donat a Càritas al llarg d’aquests 75 anys.

En aquests 75 anys, l’entitat ha atès al voltant d’1,5 milions de persones. Durant el 2017, 23.000 persones han comptat amb el suport de l’entitat social de l’Església catòlica, gràcies a un equip de 160 professionals contractats, 235 persones externes i amb el suport imprescindible de les gairebé 2.500 persones voluntàries.

En paraules del director de Càritas Barcelona, Salvador Busquets, la commemoració dels 75 anys no vol ser només una rememoració del passat, sinó que s’afronta amb una mirada cap al futur i com una oportunitat per sumar-hi persones. “Són 75 anys de vida, de lluita, de denúncia de les causes que provoquen desigualtat, de defensa de les situacions d’injustícia social, de patir amb les persones que acompanyem, de sensibilitzar la societat perquè més persones vulguin canviar el món amb els reptes que se’ns plantegen en aquest tercer mil·lenni”, ha afirmat el director de Càritas.

L’Arquebisbe de Barcelona i President de Càritas Diocesana de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella, ha afirmat que la caritat i l’atenció als pobres ve de lluny, i que troba l’origen en la invitació de Jesús en les Benaurances: «Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m» (Mateu 25, 35-36).

La de Barcelona és la primera Càritas de Catalunya i del conjunt d’Espanya. El 28 de gener de 1944, l’Arquebisbe de Barcelona Mons. Gregorio Modrego constituiria el Secretariat General Diocesà de Beneficència Cristiana (l’any 1956 ja s’anomenaria Càritas Diocesana de Barcelona), amb l’objectiu d’unificar les obres benèfiques de l’Església en un moment de postguerra en què calia ajudar la població a cobrir les seves necessitats bàsiques. Aquest exemple ajuda a explicar com Càritas s’ha anat adaptat a les necessitats socials de cada moment, donant resposta a les diferents problemàtiques i reflexionant sobre quina era la millor manera d’afrontar-les.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s