Com més xarxes, més desinformació

Un estudi internacional demostra que Facebook va augmentar un 10% el número de votants de Trump.

L’equip del líder republicà Donald Trump va gastar 44 milions de dòlars a Facebook de cara a les eleccions de 2016. En aquesta xarxa social van aparèixer fins a 175.000 anuncis diferents. La seva rival, Hillary Clinto, va invertir uns 28 milions.

Com recordareu hi va haver molta polèmica en aquestes eleccions. Els partidaris del Partit Demòcrata, el de Clinton, i els nombrosos detractors de Trump van acusar-lo d’organitzar una autèntica guerra bruta a Facebook fent servir fake news, notícies falses difoses com si fossin reals i que sovint enganyen a persones poc informades. Per comprovar l’abast d’aquesta estratègia diverses universitats del món han fet un estudi col·lectiu. Hi han participat centres com la Universitat de Warwick, l’Escola Poliècnica de Zurich o la Universitat Carlos III de Madrid.

Publicitat segmentada
Un dels avantatges, en principi, de Facebook és que ofereix publicitat segmentada. Això vol dir que els anuncis es pot escollir els usuaris que veuran les campanyes, en funció de diversos paràmetres, com ara el gènere, la ubicació o l’adscripció política.

Els resultats mostren que la publicitat microsegmentada a Facebook li va resultar molt efectiva a Donald Trump per convèncer votants indecisos. En concret, va augmentar pel cap baix cinc punts percentuals la possibilitat que un votant no alineat es decidís a votar-lo, segons l’estudi. L’impacte va ser més notable entre els votants que fan servir Facebook habitualment i que el tenen com a única font d¡informació. També li va funcionar molt bé amb els votants sense formació universitària.

La participació té un preu
Alguns experts ja adverteixen des de fa temps sobre el perill d’informar-se únicament per mitjà de les xarxes socials, governades per algoritmes desconeguts i que tenen un preu. Qui el pagui pot controlar la publicitat i també la informació que reben els usuaris. Tot i que amb Internet tenim la sensació de tenir moltes fonts d’informació, a l’hora de la veritat, totes passen pel filtre d’un candidat o empresa, cosa que ens torna a èpoques en què hi havia un únic canal d’informació.

“Els nostres resultats indiquen que informar-se sobre política a Facebook no fa que els votants estiguin més informats, però sí que fa que tinguin menys probabilitats de canviar la seva elecció de vot, cosa que està molt alineada amb el concepte de polarització política. Aquest efecte es veu especialment entre homes votants republicans (dels EUA) i gent amb un nivell educatiu menor ”, afirma Federica Liberini, de l’Escola Politèncica de Zurich. En poques paraules, les persones amb pocs estudis que només s’informen per mitjà de Facebook i que ja tenen un posicionament polític, són especialment vulnerables a les campanyes malintencionades de publicitat o fake news. Perquè gent com Trump pot aconseguir que només rebin inputs que reforcin el seu posicionament i cap informació crítica.

L’estudi reforça la idea de les xarxes socials posseeixen un gran potencial per estimular la participació política de persones que potser no votarien, si no fos per les xarxes. D’altra banda, els mecanismes secrets i la lògica capitalista de les xarxes suposa un gran perill si els usuaris no estan prou informats sobre la mena d’informació que reben. És obvi que no totes les forces polítiques compten amb els recursos econòmics per pagar-se una campanya a Internet. Per tant, la pregunta és òbvia: Cal regular les inversions en campanyes a Internet? O potser s’ha de regular els algoritmes de Facebook? Com que la resposta trigarà en arribar, si arriba, el millor, de moment és que contrasteu, en general, qualsevol informació que rebeu a les xarxes socials amb les fonts orginals o amb altres mitjans.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s