Desmitifiquem 10 rituals de Cap d’Any

Les tradicions de Cap d’Any varien molt segons el país. És la nit més supersticiosa del Nadal i es creu carregada de màgia i energies. És el final i el començament d’alguna cosa i per això se li atribueixen propietats místiques. Fem un repàs a algunes d’aquestes tradicions i veurem que no totes són tan màgiques i misterioses com creiem.

 

Dotze grans de raïm

La tradició més coneguda a Espanya és la de menjar grans de raïm mentre sonen les campanades. Si els engolim a temps tindrem sort durant tot l’any vinent. Hi ha diverses teories sobre l’origen d’aquesta tradició. En general s’ha consensuat que a finals del segle XIX era habitual entre la burgesia madrilenya celebrar l’arribada de l’any nou amb champagne i raïm, com es feia a França. El nou costum i la pretensiositat dels burgesos va despertar hilaritat entre les classes populars que van començar a trobar-se a la Puerta del Sol per imitar-los i de passada riure-se’n. A partir de 1909 el costum es va popularitzar arreu del país i es va convertir en una institució però això va ser més aviat una qüestió de marketing perquè aquell any hi va haver un gran excedent de raïm a la zona de llevant i algun espavilat va tenir la brillant idea de popularitzar la broma. I fins avui.

 

Per què roba interior vermella?

Una altra tradició molt popular en els últims anys és la de posar-se roba interior vermella abans que arribi el nou any. L’origen d’aquesta tradició és incert i francament sospitós. Brasil i algun altre país sud-americà són els únics llocs del món on es preocupen de la roba interior. En aquelles contrades hi ha, però, una variant: si busques amor et poses roba interior vermella i si ets més pragmàtic i busques diners llavors tries un conjunt de color groc.

Alguns eixelebrats porten la “tradició” fins a l’extrem de cremar la roba interior juntament amb un paper on hi ha escrits tres desitjos per al nou any. En qualsevol cas, aneu alerta amb això de fer focs a dins de casa.

 

Llenties italianes

Si algú intenta que us mengeu una cullerada de llenties abans de dels dotze no és cap il·luminat. Probablement coneix una tradició italiana que consisteix a menjar un plat de llenties la nit de cap d’any. Podria ser una qüestió nutricional, perquè les llenties són molt recomanables, però en aquest cas respon a la creença, ja des de l’època dels romans, que les llenties menjades es convertiran en monedes d’or durant l’any vinent.

 

Disfresses per acabar l’any

Si la nit de cap d’any trobeu a noies disfressades de princeses o de vampiresses ignorant el fred hivernal no és que vagin disfressades sinó que van a una d’aquestes festes on la tradició és començar l’any de la manera més espectacular possible. On si és que disfressen per cap d’any a Ciutat del cap, a Sud-àfrica, on té lloc el «Tweede Nuwe-Jaar» un carnaval ple de balls, disfresses i cuina tradicional que s’ha convertit en un referent per als caçadors de caps d’any especials.

 

Focs i artificis

A Espanya les fogueres són més pròpies de Sant Joan però el foc també està relacionat amb el cap d’any. Fogueres on cremar les nostres pors i focs d’artifici per celebrar les il·lusions. Països tan diferents com Alemanya, els països nòrdics, Argentina o Hondures incorporen tradicions relacionades amb el foc.

 

Petons americans

Els estatunidencs creuen que fer-se un petó per cap d’any garanteix com a mínim 365 dies d’amor. Si no tens ningú a qui besar t’arrisques a passar tot un any sol o sola. És una tradició tan estesa que un recent estudi del diari Washington Times explicava que tenir algú a prop a qui besar era una autèntica obsessió per a dues terceres parts dels americans.

 

Trencar vaixelles

Sabem de l’afició dels grecs a trencar vaixelles quan ballen segons quines dances tradicionals però heu de saber que si la nit de cap d’any convideu a sopar un danès també correu un gran risc. Una antiga tradició d’aquell país mana trencar la vaixella, no cal que sigui la més cara, contra la porta de casa dels nostres éssers estimats per expressar estimació i desitjar-los molta sort.

 

La primera cursa de l’any

Algunes tradicions són com a mínim saludables. És el cas de les llenties i també d’una tradició anglesa: la de ser el primer a visitar els familiars després del canvi d’any. El premi és una bona quantitat de sort per a la resta de l’any, i sinó, com a mínim, obtindrem un petó dels nostres éssers estimats.

 

Un bon àpat

Això d’atipar-se és una tradició pròpia de cada festa nadalenca però a França té especial rellevància durant l’última nit de l’any quan se celebra le Réveillon de la Saint-Sylvestre un àpat composat per foie-gras, ostres i altres mariscs i champagne. En funció de la companyia l’àpat pot ser una vetllada romàntica o ve una festa major.

 

Molt de soroll

La nit de Cap d’Any és una de les més sorolloses. Podem creure que és per la festa i la xerinola que fan els veïns i queixar-nos picant al sostre i les parets però el soroll respon a una altra antiga tradició, molt oportuna i molt estesa arreu del món: el soroll espanta els mals esperits. Com a mínim és un bon consol si no us deixen dormir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s