El perill de les ones electromagnètiques

Un informe valorat per la UE recull més de 1.500 estudis fets per científics independents sobre com ens podria afectar la radiació electromagnètica provinent de línies d’alta tensió, cablejat elèctric, aplicacions i aparells de butxaca, i de tecnologies sense fils.

Quan parlem de contaminació electromagnètica parlem principalment de la produïda de manera artificial. En l’espectre electromagnètic hi podem trobar la llum (cada color amb la seva freqüència), les ones de ràdio, les microones, els raigs X…Per tant, el nostre cos no està preparat per absorbir-la. En el cas de freqüències d’ona altes, parlem d’ones ionitzants. Està demostrat que ens fan mal, i per això quan ens fem una radiografia, per exemple, el metge surt i es protegeix del camp electromagnètic.

Inofensives
Però què passa amb les ones produïdes per les antenes, el WIFI, el microones, els altaveus, les cuines d’inducció o algunes làmpades? Són inofensives?

Poca gent accepta que una antena de telefonia mòbil estigui al seu terrat. Ningú no vol tenir una línia d’alta tensió a prop. Quan parlem per mòbil a l’orella, aquesta acaba escalfant-se. Un microones pot escalfar en segons el menjar, i deixa de funcionar si s’obre la porta… Si no ens fem unes quantes preguntes al respecte de tots aquests fets potser és perquè preferim no saber. Crec que tant el microones com el mòbil o el WIFI en són exemples clars.

La societat evoluciona en tots els sentits, i per tant també tecnològicament. I és bo. Però tot té un preu, i a vegades no en som conscients. Busquem la rapidesa, la comoditat, i acabem envoltats de màquines. Ens fan la vida més còmode, però això no vol dir més saludable.

L’amenaça del WIFI
Internet (o el WIFI) i la telefonia mòbil, per posar un exemple, han permès un accés a la informació i a les persones que tots aprofitem i gaudim. A quin preu?

No entraré en la gestió del temps (ens n’havien de treure i ens n’han afegit) ni en les addiccions que aquesta tecnologia ens ha portat, però sí en les seves conseqüències sobre la salut.

Hi ha molts estudis, si es busquen, es troben. En el Bioinitiative Report, un informe que recull més de 1.500 estudis fets per científics independents, es parla de la radiació electromagnètica provinent de línies d’alta tensió, cablejat elèctric, aplicacions i aparells de butxaca, i de tecnologies sense fils (mòbils i telefonia sense fils, antenes, Wi-FI, portàtils, routers sense fils, i altres aparells). Els efectes sobre la salut inclouen efectes sobre el ADN i els gens, la memòria, l’aprenentatge, el comportament, l’atenció, la qualitat del son, càncer, i malalties neurològiques com l’Alzheimer. En aquest estudi es demana més protecció davant d’aquestes radiacions. Fins i tot el Parlament Europeu va emetre una resolució en què manifestava interès per aquest informe i demanava adaptar els límits d’exposició a aquests camps, considerant obsolets els límits actuals.

Demostració o prevenció
Hi ha qui diu que no està prou demostrat que faci mal. Potser té raó. Però, cal esperar? No és millor prevenir que curar? Si trobem un bolet al camp i no sabem al 100% que és comestible, ens el mengem? La prudència ens pot evitar molts problemes.

Sovint em ve al cap la comparativa amb el tabac. Al començament era cosa d’uns pocs, després el més estrany era no fumar, i finalment, després de molts anys, estudis i sentències judicials, tothom accepta no només que no és sa, sinó que pot alterar greument la salut.

Quants anys hauran de passar fins que això passi amb l’electrocontaminació? Quin percentatge de la població haurà de patir electrosensibilitat fins que s’accepti que és perjudicial? Tenir WIFI en una escola, en el carrer, a qualsevol botiga i en qualsevol lloc, es considera un avanç, però en d’altres països europeus, ja han començat a actuar i a treure’ls com a mínim de les escoles (a França sense anar més lluny). En altres països es limita i aquí no parem de posar-ne.

Per desgràcia, els interessos econòmics sempre demoren aquests processos. Finalment, nosaltres, individualment i de manera col·lectiva, som els que més podem fer. Posem fil a l’agulla i comencem a prendre consciència de la necessitat de limitar aquests camps artificials. Ens farem un favor a nosaltres i a tots.

Glòria Vilalta
Enginyera de professió i metge de vocació, ha treballat en el sector de l’automoció, en el de les energies renovables i eficiència energètica, i com a consultora de processos. Actualment aplica aquesta experiència i la seva formació en Medicina de l’Hàbitat, Feng Shui, i teràpies complementàries en el que és la seva passió, potenciar la salut i el benestar de les persones.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s