Està en crisi la immersió lingüística?

El document planteja canvis metodològics i organitzatius per donar resposta a les necessitats de la societat multilingüe i multicultural actual, diferent de quan es va implantar el programa d’immersió.

L’educació és un tema molt sensible, especialment a Catalunya en els últims temps. Potser per això es va rebre tan malament l’actualització del model lingüístic educatiu català, presentada pel Conseller Josep Bargalló. Un cop llegit el document podem descartar els pitjors auguris. D’altra banda, tampoc no aprofundeix en el veritable problema de l’ensenyament en català.

Un enfocament plurilingüe
El nou model planteja l’aprenentatge i l’ús de les llengües amb un enfocament plurilingüe i intercultural. Sense renunciar a la immersió lingüística tracta d’encaixar una realitat inevitable: la gran diversitat lingüística que hi ha a les nostres escoles, molt allunyada del model d’immersió que es va començar aplicar fa 40 anys. Per fer-ho trasllada als centres responsabilitat i recursos, veurem quants.

El conseller Bargalló ha explicat que “aquest document està basat en alguna cosa més que en ensenyar llengües. Ve d’anys i anys de pràctica a les aules. D’allò que es feia sense que estigués escrit enlloc”.  Ha afegit que “recull també els documents del consell d’Europa sobre el plurilingüisme i la voluntat d’enfortir la cohesió social, enriquit pel coneixement d’altres llengües: anglès, francès, alemany, però també àrab i xinès”.

El model lingüístic de l’escola té com a eix central el català, el domini del castellà i l’aprenentatge d’una o dues llengües estrangeres.

L’objectiu de l’actualització és:

  • Establir la llengua catalana com a llengua de referència, com a element de cohesió social i de protecció de la llengua minoritària.
  • Garantir el domini del castellà.
  • Aprendre una o dues llengües estrangeres.

A les escoles hi ha 200 llengües i cultures diferents. Per tant els docents han de treure profit a aquesta riquesa fent-la més present a les aules -per exemple, amb referències a la cultura dins les classes-. I l’administració ha de vetllar per tal que els alumnes les puguin aprendre en horari extraescolar o ampliant noves llengües en horari lectiu com a optativa de segona llengua estrangera (s’introduiran en alguns centres l’àrab o el xinès, algunes de les llengües més parlades al món).

Promoció del castellà
La part més polèmica del document, la referent a promoure el castellà en algunes zones de Catalunya, ha pres una importància excessiva d’acord amb el text original. El castellà es reforça com qualsevol altra llengua present a l’entorn dels alumnes. Més aviat sembla una forma de contrarestar les crítiques bel·ligerants, i prou intencionades, al model d’immersió lingüística de Catalunya. Enlloc d’entrar en una discussió de bar amb Rivera i Casado la Generalitat ha optat per reivindicar la seva preocupació per tots els estudiants, també els castellanoparlants.

Els veritables problemes
La polèmica ha posat en relleu alguns problemes del model català a les grans ciutats, que no resol l’actualització. Per exemple el fet que alguns professors facin classe en castellà, contravenint la normativa. O també el fet que alumnes catalanoparlants parlin castellà a l’hora del pati amb els companys, fins i tot aquells que són catalanoparlants, com ells. Són exemples que posen en evidència la perversió d’alguns polítics. Perquè si hi ha un idioma que es en perfecta forma, i a l’alça, en moltes escoles catalanes és el castellà.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s