Halloween arracona la castanyada

Arriba l’1 de novembre i la festa oficial de la tardor. Està molt bé això de disfressar-se i menjar panellets però coneixeu realment l’origen d’aquesta festa? Saber-ho pot ser definitiu per celebrar la tradicional Castanyada o bé seguir la moda americana de Halloween.

Un origen pagà
Els antics celtes celebraven una mena de festa, el Samhain o final de l’estiu. Creien que en aquesta època s’escurçava la frontera entre el món dels vius i el dels morts permetent als últims tornar temporalment. Rendien homenatge als éssers estimats que havien desaparegut i esperaven la seva visita. Als esperits malignes se’ls mantenia allunyats mitjançant màscares i rituals. Sembla que altres pobles d’Europa tenien tradicions semblants.

Els primers cristians
Els primers cristians commemoraven la mort dels màrtirs, i com que n’hi havia tants l’església catòlica va decidir dedicar un dia en concret per a tots. I es va triar l’1 de novembre per dotar de significat cristià a la festa pagana de Samhain.   

Halloween o Tots Sants?
La paraula Halloween deriva de l’expressió anglesa All Hallow’s Eve (la vigília de tots els sants) i és una tradició importada d’EUA per mitjà de sèries de TV i pel·lícules. La tradició pròpia de les nostres terres és la de visitar els difunts al cementiri i col·locar a casa una espelma encesa per cada familiar que manca. Hi ha diverses explicacions per a la tradició de les espelmes però potser la més bonica conta que la llum serveix per il·luminar el camí dels esperits dels nostres avantpassats, perquè puguin venir a veure’ns i comprovar que estem bé. Una altra llegenda relacionada conta que si la nit de Tots Sants deixem algun familiar sense espelma s’ofendrà i vindrà a pertorbar els nostres somnis.

Per què castanyes?
És el nom popular de les celebracions del dia de Tots Sants a Catalunya. Té lloc el vespre. Al·ludeix al consum de castanyes però inclou també els moniatos i els panellets. La castanyada no deixa de ser un homenatge a un fruit vital per a l’alimentació durant bona part de la història (fins a l’arribada del blat de moro i la patata les castanyes eren la principal font d’hidrats de carboni). És probable que els antics celebressin el moment de la recollida de les castanyes, tal com es celebrava la verema o la sega del blat. Aquest podria ser l’origen de la castanyada que es va acabar unint a la de Tots Sants.

Més coincidències. A banda de castanyes durant aquests dies es consumeixen moniatos i panellets. Ambdós aliments formen un menú prou energètic, molt apropiat si es té en compte que durant la nit de Tots Sants se solia tocar a morts sense parar fins a la sortida del sol, una tasca feixuga que compartien familiars i amics i que exigiria una bona ració de castanyes i panellets, dolços derivats dels pans votius que s’ofereixen als difunts.

I per què carbasses?
Sembla ser que l’origen de les típiques carbasses enceses tan populars als EUA podria ser la tradició anglosaxona de fabricar fanalets amb vegetals com naps i carbasses. No coneixem l’inventor que ho va popularitzar però a canvi hi ha una llegenda engrescadora que ho explica tot. Un irlandès molt murri anomenat Jack va aconseguir tancar el diable amb una argúcia i, a canvi d’alliberar-lo, va demanar que la seva ànima no anés mai a l’infern. El dimoni va acceptar a contracor, per no quedar-se dins el sac. Un cop mort en Jack es va fer evident el problema. No podia anar a l’infern, però al cel tampoc no era ben vingut… La seva ànima, doncs, es va quedar vagant en la foscor, sense poder orientar-se. Per burlar-se’n, el dimoni li va llançar una flama que romandria sempre encesa. En Jack la va posar en un dels seus fanalets vegetals (que per cert era un nap i no una carbassa) i des de llavors busca un lloc on reposar. Com a conseqüència d’aquesta llegenda els nord-americans anomenen a les carbasses enceses Jack-o’lantern, o sigui, la llanterna de Jack.

Truc o tracte? Què vol dir?
Als EUA els nens es disfressen i visiten els veïns oferint-los la possibilitat de fer un tracte o “patir” una broma. És una imatge habitual en sèries i pel·lícules americanes. La nit de difunts és propícia a les aparicions i sembla hi havia un fantasma particularment terrible (que ben bé podria ser en Jack) que recorria els pobles d’Amèrica oferint als habitants trick or treating, truc o tracte. Qui escollia truc quedava maleït de per vida o sigui que la majoria triaven fer un tracte. Com un homenatge al fantasma en qüestió els nens juguen a imitar-lo la nit de Tots Sants per aconseguir dolços i així contribuir a la causa dels dentistes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s