Llar, dolça llar… Per fi!

Quan marxes de vacances, te n’adones de com de bé s’està a casa

La família Martí ha decidit marxar de vacances. És el primer cop que ho fan des de fa deu anys, i les bessones, la Maria i l’Anna, estan omplint la maleta amb totes les joguines que es volen emportar. Serà el primer cop que pujaran a un avió. Destí: Mallorca.

Han sigut uns anys molt difícils per a tots després de que en Jaume fos acomiadat de l’empresa, i la Núria ha sigut l’autèntic motor econòmic de la casa. Aquella casa que es van comprar amb tanta il·lusió fa deu anys, i que ara és el pes més pesat per a la modesta economia de la família. Era un pis que van reformar durant molt de temps, amb pocs recursos i amb molt bon gust. Quants diumenges han passejat pels Encants de Barcelona buscant el complement perfecte per al menjador, tan lluminós menjador. Un menjador que ha sigut testimoni silenciós de les baralles, preocupacions i neguits des que la crisi es va convertir en el convidat no desitjat d’aquella llar. “No havíem d’haver comprat mai el pis!” era la frase més repetida cada final de mes durant les preocupacions de la parella.

Ara, per fi, la situació ha canviat. En Jaume torna a ser el d’abans, la Núria ha recuperat el somriure, i les nenes, alienes a tot, només pensen en anar a la platja tan desitjada de Mallorca. Els Martí, més feliços i units que mai, es dirigeixen a la porta d’embarcament de la nova terminal de l’aeroport del Prat. 5 hores s’han d’esperar, perquè hi ha retràs, però això no afecta gens al seu optimisme.

Però a l’arribar, sorpresa, només han arribat dues de les tres maletes. “Al mal temps, bona cara” pensen, i se’n van cap a l’hotel. Alguna cosa ha canviat però respecte a les fotos: la preciosa vista a una platja paradisíaca, s’ha convertit en la millor vista a l’autopista principal de la illa. “Tant se val, si només vindrem a l’hotel a dormir” es diuen per no desmoralitzar-se. Un cop instal·lats se’n cap a la caleta que els han recomanat, un lloc fantàstic si no fos perquè no hi ha lloc on aparcar i la platja és plena a vessar de gent. Se’n van cap al xiringuito i s’asseuen en una bona taula. “Això sí que són vacances” es feliciten, i l’alegria encara dura una bona estona, fins que porten el compte de 50 euros per un aperitiu.

I així tots els dies. Massificació, cerveses calentes a preu de xampany, xafogor extrema, cues als restaurants, al museus, a les botigues, a la carretera… I dos dies de pluja tancats a l’hotel! I una setmana després, tornada a la feina.

Però quan arriben a casa… Quin descans, quin plaer tornar a la normalitat. Dormir cadascú al seu llit, fer servir el teu propi bany, tornar a recuperar la rutina, el menjador, el sofà, totes les coses que hi havies deixat.. I es que quan marxes de vacances, te n’adones de com de bé s’està a casa. La nostra casa, el nostre niu. Llar, dolça llar.

*Jordi Benito
Director de 080 Real Estate i expert en habitatge.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s