Digue’m com juga i et diré com és el teu fill

El joc és molt seriós per als nens, tan seriós que observar-los mentre juguen és la millor manera de veure com són realment i com es relacionen.

Sempre m’ha agradat jugar i divertir-me, tant d’infant com d’adult. Jugar és una forma d’ entreteniment, de riure, d’esbravar-me i d’aprendre. Però no tothom experimenta el mateix. Les vivències canvien en funció de l’edat i de l’activitat lúdica que es porti a terme. Hi ha jocs infantils estan enfocats a desenvolupar certes habilitats físiques o mentals. S’altres que són d’enginy, creatius, competitius, d’atenció i concentració, etc. Cada infant a l’ hora de participar-hi experimentarà quelcom diferent.

Eina d’aprenentatge
En les primeres etapes de la vida, el joc és una eina d’aprenentatge que proporciona al nen plaer i satisfacció. Aquesta activitat per a ell és natural i representa la seva forma d’expressió i de desenvolupament, que es converteix en una via per exterioritzar sentiments, sensacions, desitjos i fantasies.

Jugar en aquesta etapa de la vida és bàsic ja que permet al nen relacionar-se i comunicar-se amb el seu món. També li serveix per descobrir i conèixer quines són les seves aptituds i els seus límits. Per al nen, jugar és un assumpte seriós, amb un objectiu determinat, que requereix involucrar-s’hi i tenir temps per dedicar-s’hi.

El joc és molt seriós
Per a un adult disposar de temps per a activitats lúdiques (pintura, ceràmica, fotografia, esport, lectura, teatre, etc.) és una qüestió d’agenda i d’organitzar-se. Pel que fa al nen, aquest espai és organitzat pels pares i professors. Si depengués d’ell, estaria jugant tot el dia i no s’ en cansaria mai.

És un aspecte que confirma la psicòloga E. Elizalde, professora de psicologia evolutiva, quan manifesta que el joc a certes edats és imprescindible per a un correcte creixement i desenvolupament. El nen s’implica en el joc, el viu i se’l pren molt seriosament. De la mateixa manera que ho fem nosaltres, els adults, quan realitzem una tasca important: preparar unes oposicions, organitzar una activitat sociocultural, escriure un conte, un llibre o cuinar, per exemple.

Per tant, cal estimular-lo en el joc i deixar-lo que s’ organitzi, ja que compleix una funció vital per a ell.

 Un recurs terapèutic
D’altra banda, podem considerar també el joc com un recurs terapèutic, mitjançant el qual es poden resoldre certs conflictes. Serveix per millorar hàbits, aprendre nous comportaments, interioritzar normes, perdre pors, etc. Violet Oaklander, terapeuta gestàltica infantil i autora del llibre Ventanas a nuestros niños, indica que el joc i la forma com juga el nen ens revela com és el seu geni, el caràcter i ens mostra moltes coses de com és la seva vida. Cal observar el procés del nen mentre juga, tenint en compte com viu el joc, com s’ apropa als materials, què escull, què evita, si és organitzat o no, si li agrada dirigir el joc, si és agressiu, etc.

Aquests aspectes ens ajudaran a descobrir la veritable personalitat del nen i els possibles conflictes. A partir d’aquí, el terapeuta pot intervenir per crear les condicions òptimes per tal que el nen pugui evolucionar en el seu joc i aprendre nous hàbits de comportament, perquè expressi els seus sentiments, aprengui a controlar-se, etc.

Jugar és una activitat, tant per petits com per grans, que es pot viure com un espai per reduir angoixes, un espai per compartir, per riure i per divertir-se.

*JOSEP TORRENTS MISSÉ
Psicòleg Humanista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s