Mil persones dormen al carrer

El nombre de persones que es veuen abocades a dormir al carrer no ha parat d’augmentar durant els darrers anys, com passa a d’altres ciutats europees. 87 residents de Sarrià-Sant gervasi i Les Corts no tenen casa on refugiar-se.

Un total de 925 persones voluntàries han recorregut Barcelona per fer un registre de la pobresa a Barcelona. És un projecte que porta a terme cada any la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar. Enguany s’han comptabilitzat 956 persones dormint a la via pública i 2.099 en equipaments municipals o de les diverses entitats socials. L’any passat van ser 1.026 dormint al carrer i 2.006 en recursos residencials de la XAPSLL o equipaments municipals. Pel que fa als assentaments, l’any 2017 va tancar amb una mitjana de 444 persones vivint-hi, mentre que durant el primer trimestre de 2018 aquesta xifra ha pujat a 536.

A la zona alta hi ha en total 87 persones en aquesta situació, 57 a Sarrià-Sant Ignasi (2 menys que l’any passat) i 30 a les Corts (9 menys). A l’Eixample s’han comptabilitzat 217 persones, 7 més que al 2017.

Segons les dades recollides de forma provisional, la distribució de persones dormint al carrer ha estat la següent (entre parèntesi la xifra del 2017):

– Ciutat Vella: 210 persones (271)
– Eixample: 217 persones (210)
– Sants – Montjuïc: 172 persones (188)
– Les Corts: 30 persones (39)
– Sarrià – Sant Gervasi: 57 persones (59)
– Gràcia: 52 persones (29)
– Horta – Guinardó: 43 persones (45)
– Nou Barris: 42 persones (43)
– Sant Andreu: 21 persones (11)
– Sant Martí: 112 persones (131)
– TOTAL: 956 persones (1.026)

Organitzat per les 38 entitats que formen part la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, inclòs l’Ajuntament de Barcelona, el recompte d’enguany és ja el sisè i el tercer consecutiu que compta amb el suport específic del consistori. Com cada any, l’objectiu de l’activitat és sensibilitzar la ciutadania sobre la problemàtica del sensellarisme, donar a conèixer la tasca de les entitats de la XAPSLL, comptabilitzar l’abast del fenomen en una nit concreta i detectar nous espais de pernocta a la ciutat.

Un augment constant
Des de l’any 2018 fins a l’actualitat, el nombre de persones que dormen al carrer detectades pels successius recomptes ha passat de 658 a 956 persones, un increment del 45,3% malgrat que enguany s’han recomptat 70 persones menys. De fet, el nombre de persones que es veuen abocades a dormir al carrer no ha parat d’augmentar durant els darrers anys, com passa a d’altres ciutats europees, en un context d’increment i enquistament de la pobresa i de la desigualtat social.

Ara bé, aquest any s’observa un cert manteniment de les xifres globals, amb un trasllat d’aproximadament un centenar de casos que han passat de pernoctacions al carrer a allotjaments en recursos. De totes maneres seria molt agosarat aventurar una explicació ara mateix.

Explicació multicausal
El fenomen del sensellarisme té una explicació multicausal, tot i que hi ha tres factors clars i que guarden algun tipus de relació amb aquesta creixent exclusió residencial: l’augment del preu del lloguer i el fet que es puguin donar pujades substancials cada 3 anys, la inexistència d’un parc públic d’habitatge suficient per donar resposta a les necessitats socials i la precarització del mercat laboral. La realitat és que cada cop és més difícil que les persones ateses accedeixin a un habitatge de lloguer o a una habitació, malgrat obtenir ingressos, mentre creix el nombre de persones sense llar que tenen feina. En concret, si un 5% de les persones sense llar al 2012 tenien ingressos provinents del treball, amb les dades que disposem aquest percentatge s’ha triplicat i al 2017 era el 14,3% de les persones allotjades per la XAPSLL.

L’Ajuntament ha engegat un nou pla de treball que vincula les polítiques socials amb les polítiques d’habitatge, i s’està duent a terme el Pla de lluita contra el sensellarisme a Barcelona 2016-2020. En aplicació d’aquest pla, la despesa municipal anual en els serveis d’atenció a persones sense llar ha passat dels 26,85 milions d’euros anuals l’any 2015 als actuals 34,21 milions. A més a més, durant els anys 2018 i 2019 s’invertiran 11,05 milions d’euros en les reformes dels centres de primera acollida de Zona Franca i Sarrià per millorar els espais, reduir la mida de les habitacions i donar un oferir un millor servei.

La previsió és seguir ampliant aquest tipus de dispositius especialitzats. A l’octubre de 2018 es posaran en funcionament 20 allotjaments d’inclusió per persones soles i parelles al carrer Tànger. Durant el 2019 s’obriran els centres del carrer Alí Bei, amb 15 allotjaments amb serveis per famílies sense llar, i del carrer Mestres i Casals amb 14 allotjaments amb serveis per persones soles i parelles.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s