La bici a Barcelona: regular-se o morir

Un estudi del Racc proposa començar a regular els trajectes en bici per evitar accidents i problemes amb vianants i conductors.

Tot i que els desplaçaments en bici només representen un 3% del transport a Barcelona és el mitjà que més ha crescut en els últims anys, un 56% entre 2010 i 2016. La bici és tendència a Barcelona mentre la popularitat dels ciclistes cau en picat entre vianants i conductors. El “Baròmetre Racc del Ciclista Urbà a Barcelona” analitza la situació i reclama una regulació.

Diàriament 83.000 persones es mouen en bicicleta, la gran majoria per als desplaçaments quotidians de feina i estudis. El 50% fa menys de 2 anys que la fa servir i el 18% abans feia servir un vehicle motoritzat. Només un 9% dels ciclistes es desplaça exclusivament en bicicleta; la majoria, el 70%, complementa la bici amb el transport públic; i un 10% també fa servir el vehicle privat.

El Bicing, per a iniciats
A Barcelona no hi havia tradició d’anar en bicicleta fins fa deu anys, quan es va posar en marxa el Bicing i va començar l’expansió de la xarxa de carrils bici. El clima suau i la mida de la ciutat contribueixen al creixement, a banda d’un augment de la conscienciació en qüestions de medi ambient. Ara bé, el següent pas, la generalització de la bici, exigeix més infraestructures i una regulació. A banda d’un canvi de xip dels barcelonins.

El Bicing és una bona opció per a trajectes curts, de menys de 5 km, però la majoria d’usuaris acaben adquirint una bici pròpia al cap de dos anys. Llavors apareix un problema logístic important: què fem amb la bici? El 83 la guarda a casa i la resta s’arrisca a deixar-la en alguns dels pocs aparcaments segurs que existeixen (1.203), amb una valoració més aviat negativa. Òbviament aquesta és una barrera per augmentar el número de ciclistes

Carrils bici desiguals
L’estudi del Racc posa en evidència que l’ús dels carrils bici és desigual. Mentre alguns estan saturats d’altres estan infrautilitzats, curiosament alguns dels més polèmics (per les queixes de veïns i comerciants).

Entre els carrils bici amb alta ocupació destaca el del costat muntanya de l’Av. Diagonal entre Passeig de Sant Joan i Passeig de Gràcia, on cada hora circulen una mitjana de 382 bicicletes, i el del carrer Marina, en el tram entre l’Av. Meridiana i la Gran Via, per on passen 195 bicicletes l’hora. En canvi, en altres carrils com el del carrer Ganduxer tan sols es compten 13 bicicletes l’hora, i al carrer París 45.

De fet els carrils bici acaben sovint ocupats per vehicles diguem-ne alternatius, com patinets, rodes elèctriques, monopatins, etc. Al carrer Ganduxer representen gairebé la meitat dels que circulen pel carril bici i a les vies més cèntriques de la ciutat són entre el 5 i el 10% del total.

Falta de cultura ciclista
Les dades recollides sobre el comportament i la seguretat són les més alarmants. La manca d’infraestructura adequada i, a la vegada, d’una cultura ciclista, fa que els ciclistes es considerin més vianants que conductors. Un 29% reconeix que circula impunement per les voreres si no hi ha un carril bici delimitat, i un 5% fins i tot per voreres estretes, mentre que només un 45% baixa a la calçada i comparteix espai amb els vehicles de motor, tal com exigeix la normativa.

El 12% declara que ha tingut un accident anant en bicicleta alguna vegada a la vida, i el 45% ha tingut un ensurt en l’últim any. Tot i això només el 35% porta casc (que no és obligatori), el 6% no porta timbre, un 9% circula sense llum vermell al darrere i un 13% no porta el llum blanc davanter. I no només això: el 24% reconeix que porta auriculars mentre circula i el 10% admet que utilitza el telèfon mòbil.

Regular-se o morir
El creixement de l’ús de la bici a Barcelona és imprescindible si volem reduir els greus problemes de contaminació que patim. Ara bé, el ciclisme com a opció majoritària es troba en un punt d’inflexió. Per créixer necessita més i millors infraestructures (carrils bici, aparcaments segurs, accés lliure al transport públic).

D’altra banda els ciclistes han d’assumir la responsabilitat de conduir un vehicle, sense motor. Això passa per regular la circulació: un sistema de responsabilitat civil obligatòria (una mena d’assegurança a tercers); obligatorietat del casc, prohibició de circular per les voreres, etc. Aquestes mesures suposarien a curt termini una desincentivació de la bici, per això caldria aplicar paral·lelament mesures de promoció: més carrils bici, més aparcaments, més prestacions del Bicing, incentius fiscals municipals per fer servir la bici, etc.

La promoció de l’ús de la bicicleta a la ciutat és una qüestió troncal. Cal parlar-ne seriosament i amb profunditat, sense demagògia ni partidisme. I cal que en parlem a bastament en les properes eleccions municipals.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s