L’addicció als videojocs és una malaltia mental

Cada any l’Organització Mundial per a la Salut (OMS) publica un llistat que inclou totes les malalties reconegudes i que mereixen una atenció específica. Doncs bé, la novetat d’enguany és que l’organització considera l’addicció als jocs en suport electrònic com una malaltia mental. Li atribueix la capacitat d’aïllar l’individu i segrestar les seves prioritats. Els efectes són greus, especialment en períodes ociosos com les vacances d’estiu, i per això es recomana a pares i mares que estiguin amatents per evitar possibles riscos.

La denúncia no és nova. Fa temps que a Catalunya l’Associació Catalana d’Addiccions Socials ja es va posicionar en aquesta línea. Segons el seu president, Francesc Perendreu, “si bé és cert que els videojocs poden convertir-se en una forma d’entrenament per a la ment, el seu ús excessiu, pot generar greus problemes de salut.” No hi ha res d’intrínsecament malvat, teniu en compte que qualsevol activitat portada a l’extrem pot tenir conseqüències negatives per a la salut. El problema és que els videojocs tenen alguns components molt adicctius.

Per què són addictius?

Els videojocs tenen elements addictius que s’activen quan els nens es dediquen a intentar passar de nivell i això provoca una exagerada interactuació amb aquests dispositius. En casos de joc patològic, els nens arriben a perdre la noció del temps i de la realitat. És el primer pas. Després vénen conseqüencies més evidents i greus: trastorns del son, ansietat, irritabilitat, ira o fins i tot obesitat infantil i problemes cardiovasculars (com a conseqüència del sedentarisme). Això a banda de l’aïllament social.

L’adicció als videojocs acaba afectant òbviament als estudis i és responsable d’un percentatge elevat de de fracàs escolar.

El perfil de l’addicte

Els símptomes més evidents de l’addicció són:

  • Preocupació i obsessió pels jocs.
  • Fracàs reiterat en intentar deixar el joc.
  • Dependència emocional dels jocs. Cada dia necessita jugar més.
  • Buscar “guanyar” a través del joc.
  • Jocs associats a porros i consums d’alcohol, en les franges d’edat superior als 16 anys, en un 60%.

Segons ACENCAS, el perfil més comú és el de un adolescent noi de 12 a 20 anys. Juga bàsicament per a evadir-se dels problemes familiars o escolars, i així sentir-se millor. Es tracta de persones amb una personalitat més aviat immadura que busquen recompenses immediates, persones amb baixa autoestima i amb una visió molt negativa, o bé joves que busquen emocions i risc.

Aquests joves augmenten a dedicar cada cop més temps al joc, tant per a obtenir les mateixes emocions com per pal·liar la irritabilitat i l’ansietat, que els provoca els intents de deixar de jugar.

L’ús problemàtic dels videojocs se situa entre el 15% i el 40% de la població i entre l’1’5% i el 8% en addicció. D’altra banda Perendreu comenta que a ACENCAS “el 25% de les demandes de tractament són per problemes amb les noves tecnologies”.

Consells per a pares i mares

Tenint en compte aquestes informacions, ACENCAS recomana a mares i pares el següent:

  • Que ajudin als seus fills a escollir jocs adequats amb els que també es puguin divertir.
  • Que parlin amb ells sobre el contingut dels jocs, perquè puguin entendre la diferència entre la imaginació i la realitat.
  • Que desaconsellin el joc solitari.
  • Que vigilin el joc obsessiu (marcar un límit de temps per jugar i de dies).
  • Que comparteixin els jocs amb altres activitats físiques i socials.

ACENCAS ofereix a la seva pàgina web (www.acencas.es) un qüestionari detallat per identificar una possible addicció. Us oferim a continuació un minitest per fer-vos una idea de la dimensió del problema.

  • Juga a videojocs cada dia? SÍ / NO
  • Juga sovint entre 3 i 4 hores d’un sol cop? SÍ / NO
  • Quan juga a videojocs, busca excitació? SÍ / NO
  • Es torna irritable i de mal humor si no pot jugar? SÍ / NO
  • Sacrifica activitats socials i esportives? SÍ / NO
  • Juga tot i tenir deures a fer? SÍ / NO
  • Intenta deixar de jugar però no ho aconsegueix? SÍ / NO

Si les respostes són SÍ a més de tres preguntes és molt probable que el nen o la nena estiguin jugant massa i per tant, podem estar parlant d’addicció.
 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s