Claus per gestionar un divorci amb fills

Quan una parella es divorcia els principals afectats per la ruptura són els fills que reaccionen de forma molt diferent depenent de l’edat. En cap cas s’ha de discutir davant dels nens o utilitzar-los com a objecte de pressió. Heu d’estar tots dos sempre disponibles. Recorda: les parelles es divorcien, però els pares no.

És habitual escoltar els pares dir: “Ho porten prou bé…”, “És una nena molt madura per a la seva edat”, “Ho han comprès perfectament”, etc. I sovint és cert, sobretot els primers moments. Però, al cap d’un temps, la percepció canvia, justament quan ens veiem immersos en les nostres pròpies emocions. Llavors els senyals que ens llancen ens passen més desapercebuts fins que arriba un moment d’alerta i, de sobte, som plenament conscients d’un malestar que ignoràvem. I aquí la gestió de les emocions es torna molt més complexa.

Molta gent tendeix a pensar que els nens més petits s’adapten millor a la situació, perquè són menys conscients. Però no importa l’edat que tinguin, els nens es veuen afectats pels canvis dràstics en el seu entorn, tot i que ho expressen de forma diferent als adults o als germans més grans.

Fem un repàs avui a les reaccions més habituals dels fills quan els pares es separen. I ho fem amb la col·laboració de Celextina, una companyia pionera a l’hora de gestionar el divorci que entre altres coses compta amb un Decoupling Infantil, un especialista que facilita pautes i activitats que us ajudaran a detectar els primers senyals de malestar, i a guiar els fills durant aquesta etapa de canvi.

Abans dels 2 anys
A aquesta edat, un nen no pot entendre què és un divorci, ni què implica, però és capaç de percebre els canvis, i sentirà l’absència dels progenitors. Plorarà amb intensitat, aparentment sense raó, estarà irritable, manifestarà alteracions en el son i en l’alimentació. En aquesta etapa, els nens tendeixen a viure l’absència com un abandó. Per aquesta raó, és fonamental que mantinguin un contacte constant i habitual amb els pares. Només necessiten una cosa: la vostra companyia, de forma equilibrada i ordenada, respectant les seves rutines que són les que els donen seguretat.

Entre els 2 i els 3 anys
Aquesta època suposa una important etapa en el seu desenvolupament psicomotor: perfecciona la marxa, el maneig de la cullera, aprèn a controlar els esfínters, etc. Si es veu sotmès a una situació molt estressant pot mostrar dificultats en el seu desenvolupament: problemes en la retenció de l’orina, alteracions del son, retard en la parla o conductes regressives, com xuclar-se el dit. En aquests casos, no cal renyar-lo, sinó ajudar-lo a adquirir poc a poc més autonomia.

En aquestes edats els nens són conscients de les seves emocions, encara que siguin incapaços de controlar-les. És important fer-los sentir estimats, crear un espai perquè expressin les seves emocions, i permetre’ls que tinguin un contacte fluït amb tots dos progenitors.

És important que comparteixi amb tots dos progenitors activitats agradables i que juguin: és una oportunitat perquè expressi el seu malestar, si ho sent. En aquesta edat, a més, els petits entren en la fase de el “no”, un moment del seu desenvolupament en què mostren la seva independència i els adults han de marcar-los límits clars. És important que rebi missatges idèntics de tots dos. Acordeu els límits i pautes educatives que s’han de transmetre i sigueu constants.

Entre els 3 i els 5 anys
És el moment en què fan moltes preguntes i desenvolupen la seva imaginació i creativitat. També tendeixen a mostrar-se egocèntrics, pensant que tot el que ocorre al seu al voltant està directament relacionat amb ells. Això pot portar-los a pensar que els seus pares s’han separat per la seva culpa (“papà i mamà s’han separat perquè m’he portat malament”). És una etapa també de moltes pors, sobretot relacionats amb la falta d’amor i la solitud. És important, en aquesta etapa, corregir les possibles interpretacions errònies sobre què és el divorci i per què s’ha produït i insistir que els seus pares no els abandonaran mai. Mantenir els hàbits i rutines és important perquè sentin seguretat i continuïtat.

Consells essencials
Com a consells essencials per a qualsevol edat, hi ha dues qüestions imprescindibles:

1. És important plantejar la nova situació de manera que suposi els mínims canvis possibles per a ells. Mantingueu sense alteracions, en la mesura del possible, col·legi, amistats, activitats extraescolars, etc. 

2. En cap cas s’ha de discutir davant dels nens o utilitzar-los com a objecte de pressió cap a la nostra ex parella. Heu d’estar tots dos sempre disponibles. Recorda: les parelles es divorcien, però els pares no.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s