La cultura sí que dóna la felicitat

Tant els individus com les famílies són més feliços si aprenen a gaudir de l’oferta cultural del seu territori. El teatre, el cinema i la participació en grans esdeveniments ens fa molt més feliços que quedar-nos a casa mirant la televisió.

Segons un estudi universitari el lleure i l’entreteniment tenen un fort impacte en la percepció de benestar. D’aquesta manera anar al cinema, a concerts o al teatre se situen entre les activitats més ben valorades. L’estudi també apunta que anar-hi en família o amics eleva la sensació de satisfacció personal. Tot i això algunes activitats demanen solitud solitari, com ara llegir, fer esport o escoltar música.

L’estudi, titulat El impacto de la cultura y el ocio en la felicidad de los españoles , l’ha dirigit Nela Filimon, doctora en economia de la Universitat Autònoma i professora de la Universitat de Girona, i l’ha publicat l’Observatori Social de la Caixa.

L’informe indaga sobre la contribució del consum cultural en la felicitat dels ciutadans. Destaca la importància de les activitats culturals i desxifra les diferències en funció del tipus d’activitat i de les preferències individuals. “La felicitat depèn de molts factors entre els quals destaca la participació en activitats culturals i de lleure, sigui de manera individual o compartida”, conclou l’estudi, que analitza dades “rellevants” en l’àmbit internacional i estatal que mostren el que ja es considera com “una evidència empírica”.

Economia de la felicitat
És la que s’ha batejat com a “dimensió coparticipativa (social) de la cultura i el seu impacte en la felicitat”; o el que ve a ser el mateix: les arts i la cultura com a font de ­felicitat. L’assumpte es considera rellevant i ha despertat els últims anys un interès creixent des de diferents àmbits, de la sociologia a l’economia. Precisament, l’anomenada economia de la felicitat ja té estudis de referència, com el de Bruno S. Frey (Happiness).

Aquesta nova via d’investigació introdueix “indicadors alternatius del desenvolupament material d’un país per valorar les polítiques i la distribució dels recursos”, subratlla l’informe de la professora de la UdG. En aquest escenari, el de buscar i analitzar el component no material de la felicitat i del benestar, és on emergeix la transcendència del consum cultural.

La cultura més feliç
Quan s’analitzen detalladament els resultats, sorprèn que les activitats menys freqüents són entre les més ben valorades en el rànquing de la felicitat. “Activitats com anar al cinema o al teatre se situen entre les més valorades, malgrat que no tenen la freqüència més alta, mentre que d’altres, practicades per més gent com mirar la televisió, són menys valorades en el rànquing de la felicitat”, explica Filimon al seu informe. “Del conjunt de dades es podria inferir que les activitats assimilades com a assequibles i incorporades a la nostra vida diària, amb el temps, acaben contribuint menys en la nostra felicitat”, afegeix.

L’economia té una relació directa amb el consum cultural i, per extensió, sobre el nivell de benestar personal. “Nombrosos estudis han demostrat que factors demogràfics i socioeconòmics com el nivell d’ingressos, l’educació, l’ ocupació o el gènere contribueixen a la formació de les nostres preferències culturals”. Es tracta de factors que també acaben determinant la manera en què participem , interpretem i comprenem les diferents formes d’expressió cultural o la seva freqüència de consum. També acaben influint en l’impacte del lleure i l’entreteniment en la percepció de felicitat de cada individu.

Si la cultura ens fa més feliços com a individus i com a societat, tenir a l’abast més informació com la que es dibuixa en aquest estudi també pot ajudar a dissenyar estratègies al voltant de la cultura. “Moltes ciutats, sobretot les europees, tenen una llarga tradició de suport a l’art públic i, per extensió, a l’art urbà, així com a les arts i tradicions locals, reconeixent l’aspecte lúdic que té tota cultura, cosa que no s’ha d’oblidar en les noves polítiques públiques en relació amb la felicitat”, conclou l’informe.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s