Quin és l’origen de les pors infantils?

La por apareix d’una forma espontània, com una defensa davant d’un perill real. En el cas dels nens es considera una reacció normal que forma part del seu desenvolupament i que sovint és passatgera i temporal.

L’ Albert, un home de seixanta-cinc anys, m’explicava que de petit va passar molta por i que encara ara, de gran, li vénen records d’aquella època fosca i socialment repressiva. La seva infantesa va transcórrer dins d’un context històric de ressentiments, de restriccions econòmiques, ideològiques i espirituals. Hi havia greus condicionaments morals i socials que atemorien fins i tot els més valents.

En aquella època la por va esdevenir la norma per excel·lència i es va utilitzar, juntament amb la violència, per adreçar a petits i a grans. Va esdevenir una eina per mantenir a tothom a ratlla, per educar als infants i també per a corregir certs comportaments. El cas de l’Albert, no és el primer ni el darrer, en què la por s’utilitza per dominar l’ ésser humà, per coaccionar-lo , reprimir-lo, anul·lar-lo i tenir-lo controlat.

L’origen de la por
Quin és, en realitat, l’origen de la por? I quina és la seva funció bàsica? Si ens remuntem a la societat primitiva, segurament la por va aparèixer d’una forma espontània, com a defensa davant d’un perill real. Va néixer de l’instint de supervivència de l’ésser humà. Per això una certa dosi de por, temor i prevenció és necessària per al desenvolupament de qualsevol activitat humana.

Podríem així afirmar que la por sorgeix de forma espontània, com a reacció incontrolada o després d’ una reflexió i una anàlisis de la realitat que la provoca.

En el cas dels nens, la por es considera una reacció normal que forma part del seu desenvolupament i que sovint és passatgera i temporal. Aquestes pors juguen un paper important, ja que doten el nen d’habilitats, per fer front a situacions amenaçants. Però quan la por és desproporcionada respecte a la situació, és fantasiosa i es comencen a evitar situacions on es pugui exposar a un perill, és quan es considera una fòbia, perquè interfereix en la vida del nen. En una fòbia el nen deforma la realitat i véu greus perills allà on realment no n’hi ha. Els símptomes físics o senyals que apareixen davant d’un quadre d’aquestes característiques poden ser diversos: palpitacions, suors, mareig, inestabilitat, desmais, dificultats per respirar, tremolors, etc. Fins a símptomes cognitius com la por de perdre el control, de morir en una crisi, etc.

A nivell estadístic i general, alguns estudis han demostrat que al voltant del 50% dels infants entre 6 i 12 anys presenten 6 o més tipus de pors, mentres que un 6% pateixen de fòbies. En tots els casos, el que cal és aplicar en el nen un teràpia que li permeti potenciar els seus recursos, per tal que en un espai segur pugui exposar-se a les situacions temudes en lloc d’ evitar-les i aconseguir així superar l’ angoixa que li provoca i restablir la seva seguretat interna.

JOSEP-FOTO ANY 2015_ARX

JOSEP TORRENTS MISSÉ
Psicòleg Humanista

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s