Gairebé mil persones dormen al carrer a Barcelona

El nombre de persones que es veuen abocades a dormir al carrer no ha parat d’augmentar durant els darrers anys, com passa a d’altres ciutats europees.

Un total de 925 persones voluntàries han recorregut Barcelona per fer un registre de la pobresa a Barcelona. És un projecte que porta a terme cada any la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar. Enguany s’han comptabilitzat 956 persones dormint a la via pública i 2.099 en equipaments municipals o de les diverses entitats socials. L’any passat van ser 1.026 dormint al carrer i 2.006 en recursos residencials de la XAPSLL o equipaments municipals. Pel que fa als assentaments, l’any 2017 va tancar amb una mitjana de 444 persones vivint-hi, mentre que durant el primer trimestre de 2018 aquesta xifra ha pujat a 536.

A la zona alta hi ha en total 87 persones en aquesta situació, 57 a Sarrià-Sant Ignasi (2 menys que l’any passat) i 30 a les Corts (9 menys). A l’Eixample s’han comptabilitzat 217 persones, 7 més que al 2017.

Organitzat per les 38 entitats que formen part la Xarxa, inclòs l’Ajuntament de Barcelona, el recompte d’enguany és ja el sisè i el tercer consecutiu que compta amb el suport específic del consistori.

Un augment constant
Des de l’any 2018 fins a l’actualitat, el nombre de persones que dormen al carrer detectades pels successius recomptes ha passat de 658 a 956 persones, un increment del 45,3% malgrat que enguany s’han recomptat 70 persones menys. De fet, el nombre de persones que es veuen abocades a dormir al carrer no ha parat d’augmentar durant els darrers anys, com passa a d’altres ciutats europees, en un context d’increment i enquistament de la pobresa i de la desigualtat social.

El fenomen del sensellarisme té una explicació multicausal, tot i que hi ha tres factors clars i que guarden algun tipus de relació amb aquesta creixent exclusió residencial: l’augment del preu del lloguer i el fet que es puguin donar pujades substancials cada 3 anys, la inexistència d’un parc públic d’habitatge suficient per donar resposta a les necessitats socials i la precarització del mercat laboral. La realitat és que cada cop és més difícil que les persones ateses accedeixin a un habitatge de lloguer o a una habitació, malgrat obtenir ingressos, mentre creix el nombre de persones sense llar que tenen feina. En concret, si un 5% de les persones sense llar al 2012 tenien ingressos provinents del treball, amb les dades que disposem aquest percentatge s’ha triplicat i al 2017 era el 14,3% de les persones allotjades per la XAPSLL.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s