Càritas demana que algú arregli l’ascensor social

L’ascensor social que hauria de permetre millorar el nivell socioeconòmic no funciona per a les classes socials més baixes.

Càritas Diocesana de Barcelona ha aprofitat la celebració del Dia del Nen, el 15 d’abril, per alertar que les famílies amb fills menors tenen un risc més elevat de caure en la pobresa i l’exclusió. A Catalunya, la taxa AROPE de pobresa i exclusió se situa en el 25% per a aquest col·lectiu, mentre que per a les famílies sense fills és del 20%.

L’elevat nombre de persones que encara es troben en risc d’exclusió social és preocupant, i encara ho és més que la pobresa es transmeti de pares a fills. L’informe La transmisión intergeneracional de la pobreza de la Fundación Foessa fa referència a les dificultats que tenen les persones que han viscut una situació de pobresa durant la seva infància per millorar l’estatus socioeconòmic. Alhora, constata que l’ascensor social que hauria de permetre millorar el nivell socioeconòmic no funciona per a les classes socials més baixes. Les deficiències estructurals del nostre model social i econòmic provoquen que les persones més vulnerables visquin una situació precària, i que molt probablement les següents generacions segueixin la mateixa tendència.

El sistema educatiu, el mercat de treball i la distribució de la renda són els factors que millor expliquen la transmissió intergeneracional de la pobresa.

Transmissió intergeneracional
El sistema educatiu, el mercat de treball i la distribució de la renda són els factors que millor expliquen la transmissió intergeneracional de la pobresa. L’actual sistema educatiu no reverteix les desigualtats existents en les famílies, ja que 8 de cada 10 persones amb pares que no han assolit l’educació primària no finalitzen els estudis secundaris. El mercat de treball tampoc és una eina efectiva per trencar aquesta tendència, ja que les persones amb pares que han patit períodes d’atur de llarga durada multipliquen per dos el seu risc de pobresa. En relació a la distribució de la renda, la pobresa viscuda al principi de la vida pot condicionar les dificultats econòmiques del present. 8 de cada 10 persones que van viure greus dificultats econòmiques durant la seva infància i adolescència les reviuen en l’actualitat com a adults.

Per frenar aquesta transmissió intergeneracional de la pobresa, Càritas Diocesana de Barcelona destina més d’un milió i mig d’euros per recolzar les famílies amb fills en ajuts econòmics directes. El 43,6% de les llars ateses per Càritas Diocesana de Barcelona són famílies amb menors, i gairebé 6.000 infants d’aquestes famílies es beneficien dels projectes de Càritas participant en centres oberts, casals, activitats extraescolars, reforços educatius, entre d’altres.

Amb la finalitat de lluitar contra la transmissió intergeneracional de la pobresa, Càritas Diocesana de Barcelona va iniciar l’any 2012 el projecte Paidós, un projecte d’atenció integral a la família que té per objectiu pal·liar els efectes de la pobresa infantil i prevenir els factors de cronificació a través d’un treball intensiu, integral i integrat amb les famílies.

8 de cada 10 persones que van viure greus dificultats econòmiques durant la seva infància i adolescència les reviuen en l’actualitat com a adults.

Es constata que hi ha una manca de polítiques socials en favor de la família, i que la tasca d’entitats com Càritas Diocesana de Barcelona ha de ser complementària a l’acció de l’administració. Malauradament, només el 0,9% del PIB català es destina a polítiques de família i infància, molt lluny del 2,4% que hi destinen de mitjana els països de la Unió Europea.

Per frenar el risc d’exclusió social a Catalunya i aconseguir que la pobresa no es transmeti de pares a fills, és necessària una major inversió en educació que compensi les desigualtats existents entre famílies. Cal reforçar els serveis públics de salut mental infantil, les activitats extraescolars, els campaments i les activitats de lleure en general per afavorir i millorar la integració social de les llars. També són necessàries més polítiques d’inclusió social pels pares i mares que es troben en situació de precarietat laboral, i un suport directe a la tasca dels pares com a progenitors. Finalment, són imprescindibles les prestacions universals destinades a les famílies per generar un entorn favorable pels infants i les seves famílies.

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s