La precarietat laboral condueix a la pobresa

L’atur, la precarietat laboral i la manca de conciliació condueixen moltes famílies barcelonines cap a la pobresa.

Amb motiu de l’1 de maig, Dia Internacional de les persones treballadores, Càritas Diocesana de Barcelona ha volgut posar llum a la situació de precarietat laboral que viuen diàriament moltes persones. L’entitat les ha volgut fer visibles per mitjà d’una acció als búnquers del Carmel on hi apareixen siluetes de persones amb la ciutat de Barcelona a l’horitzó. Aquestes siluetes no tenen rostre, i simbolitzen la invisibilitat i despersonalització que pateixen els col·lectius més vulnerables.

Les dades de la darrera Enquesta de Població Activa (EPA) mostren que el mercat laboral actual es caracteritza per perpetuar les condicions de precarietat laboral, amb una elevada subocupació (més de 230.000 persones amb jornada parcial voldrien treballar més hores i no troben feina), contractes temporals de molt curta durada, escassa protecció social (poca cobertura per desocupació i baixa quantia de les pensions), baixos salaris i dificultats per conciliar vida laboral i familiar, juntament amb un atur elevat (458.700 aturats a Catalunya).

El 100% de les persones ateses per Càritas Diocesana de Barcelona estan en situació de precarietat: 8 de cada 10 es troben a l’atur i 2 de cada 10 són treballadors i treballadores pobres.

Malgrat l’augment de l’ocupació del 3,3%, cal tenir en compte la situació d’aquelles persones més vulnerables, que segueix empitjorant. Aquelles persones aturades de llarga durada són més de 200.000, i representen el 46,5% del total de persones aturades. D’aquests, gairebé 150.000 fa més de 2 anys que no troben feina. Més de 90.000 llars no perceben cap ingrés, i representen el 2,9% del total de llars catalanes.

A més, el 100% de les persones ateses per Càritas Diocesana de Barcelona estan en situació de precarietat: 8 de cada 10 es troben a l’atur i 2 de cada 10 són treballadors i treballadores pobres.

“Les persones mereixen una igualtat d’oportunitats, perquè tenen rostre, perquè tenen nom, perquè tenen una vida, i no poden cobrir les necessitats més bàsiques”, ha denunciat Dessirée Garcia, responsable del Programa de Formació i Inserció Laboral de Càritas Diocesana de Barcelona.

Davant d’aquesta situació, és necessari que la política estigui al servei del treball decent. És imprescindible la col·laboració de tots els agents, especialment del sector empresarial, sindicats i administracions públiques, per generar espais d’ocupació digna i estable, i contribuir al desenvolupament de les persones i de la societat.

Per fer-ho cal implementar les següents polítiques:

  1. Protegir el dret al treball decent per possibilitar un desenvolupament integral de la persona, on el treball sigui generador de dignitat.
  2. Aconseguir la igualtat d’oportunitats i tracte per homes i dones.
  3. Promoure la conciliació laboral i familiar mitjançant la creació mecanismes que possibilitin el desenvolupament integral de la persona.
  4. Aconseguir que l’accés a una vida digna, sanitat, habitatge o educació, entre d’altres, no estiguin condicionats a tenir una feina.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s