La meitat dels trastorns bipolars no estan diagnosticats

El trastorn bipolar, també conegut com psicosi maniàtico-depresiva, és una malaltia mental que inclou episodis seriosos de mania i depressió. Sovint els símptomes es confonen amb la depressió, la hiperactivitat o fins i tot l’esquizofrènia.

Segons la Societat Espanyola de Psiquiatria hi ha al voltant de 300.000 persones diagnosticades i en tractament per aquesta malaltia mental que inclou episodis seriosos de mania i depressió. Però denuncia que el 49% de les persones que pateixen trastorn bipolar no estan diagnosticats, i el 31% han rebut un tractament equivocat de depressió major. Encara un 34% ha conviscut durant deu anys amb els símptomes abans de ser diagnosticat. Són conclusions del Symposium Internacional sobre Actualizaciones y Controversias en Psiquiatría, celebrat fa pocs dies a Barcelona i que va reunir més de 400 psiquiatres d’arreu del món.

El trastorn bipolar, també conegut com psicosi maniàtico-depresiva, és una malaltia mental que inclou episodis seriosos de mania i depressió. La malaltia causa canvis dràstics d’alçades i baixades de temperament, de sentir-se extremadament deprimit i sense esperança, amb períodes de temperament normal entre els canvis. És una patologia crònica i recurrent que altera els estats depressius amb els d’eufòria. Afecta a la regulació de les emocions i acaba provocant problemes cognitius tot i que no afecta directament a la intel·ligència. Afecta al 2,4% de la població mundial i provoca més anys perduts per discapacitat que tots els tipus de càncer junts o de les patologies neurològiques com ara l’epilèpsia o l’alzeheimer. Avui dia sabem, o pensem, que grans personatges de la història com Mozart, Dickens, Einstein, newton o Darwin patien trastorn bipolar.

El trastorn bipolar és una malaltia complexa que apareix per primer cop en l’adolescència, en un gran percentatge de casos, i que comparteix símptomes com la irritabilitat, la dificultat per prestar atenció o l’excés d’activitat amb altres patologies, com la hiperactivitat i l’esquizofrènia, cosa que afegeix dificultat a la detecció.

Calen fàrmacs més específics
Dues són les grans reivindicacions sobre la situació actual del trastorn bipolar. D’una banda, el diagnòstic. Segons el professor Eduard Vieta, cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Clínic, “hem aconseguit reduir la demora diagnòstica de 7 a cinc anys , encara és inacceptable que es trigui cinc anys o més en aconseguir un dictamen correcte”. De l’altra, la necessitat de potenciar la investigació en nous fàrmacs per al tractament de la depressió bipolar: “Els trastorns bipolars afecten aproximadament el 2% de la població, a Espanya gairebé un milió de persones, mentre que la depressió unipolar afecta al 6% de la població. En aquest moment hi ha més d’una desena de medicaments indicats per l’Agència Europea del Medicament per al tractament de la depressió unipolar i només un per a la depressió bipolar… I no sempre s’aconsegueixen els resultats desitjats”, destaca Vieta.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s