Sant Jordi i el drac: els orígens

La figura de Sant Jordi és molt coneguda però quin és el seu origen? Va existir realment? Era tan sant com diuen?

Segons la tradició popular, l’origen de Sant Jordi va ser un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia. Estava sota les ordres de l’emperador Dioclecià, i sembla que va negar-se a portar a terme l’edicte de l’emperador que ordenava perseguir els cristians. Per aquest motiu va ser ésser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l’Imperi Romà i de seguida aparegueren histories fantàstiques lligades a la seva figura. Sobre la princesa i el drac no hi ha referències històriques.

L’adaptació llegendària d’aquesta història, ja amb tots els personatges, va fer-se popular a tot Europa cap al segle IX sota el nom de ‘Llegenda àuria’ i va ser recollida per l’arquebisbe de Génova, Iacopo da Varazze, més conegut com a Iacobus de Voragine, l’any 1264, en el llibre ‘Legenda sanctorum’. Ell, però, situava la gesta a Líbia.

El Sant Jordi català
La versió més popular a Catalunya explica que a Montblanc hi havia un drac terrible que causava estralls a homes i bèsties. Per apaivagar-lo, s’escollia per sorteig una persona que era donada en sacrifici al monstre. Un dia la sort va assenyalar la filla del rei, que hauria mort a mans de la fera si no hagués estat per l’aparició d’un bell cavaller que es va enfrontar al drac i el va matar. La tradició afegeix que de la sang vessada va néixer un roser de flors vermelles. Aquesta mateixa llegenda, amb lleugeres variacions, es repeteix en les tradicions populars d’Anglaterra, Portugal o Grècia.

Quant a l’origen de la festa de Sant Jordi, tal com la coneixem, el trobem en una barreja de tradicions i costums d’èpoques diferents. Coincideix el fet que Sant Jordi sigui patró de Catalunya (de manera oficial des de l’any 1456, tot i que se’l venerava ben bé des del segle VIII), amb el costum, també medieval, de celebrar una Fira de roses o “dels Enamorats” al Palau de la Generalitat.

Dia del Llibre
La vinculació amb el dia del llibre és molt més recent. Segons algunes fonts, es va celebrar per primera vegada el 7 d’octubre de 1926. La idea original va ser de l’escriptor valencià afincat a Barcelona Vicent Clavel Andrés, que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. Poc després, l’any 1930, es va canviar la data pel 23 d’abril, per commemorar que aquest mateix dia però de l’any 1626, encara que segons diferents calendaris, van morir els escriptors Miguel de Cervantes i William Shakespeare. El 23 d’abril també van néixer o morir escriptors universals com Josep Pla (1981), Maurice Druon (1918), K. Laxness (1902), Vladimir Nabokov (1899) o Manuel Mejía Vallejo (1923).

La festa, que coincidia amb Sant Jordi, va arrelar a Catalunya al confondre’s amb la festivitat de la Diada, mentre que gairebé va desaparèixer a la resta de l’Estat, on va deixar de celebrar-se a molts indrets o bé es va mantenir de manera residual.

Per Sant Jordi es ven un percentatge força apreciable de la producció literària anual, fet que aprofiten les editorials per presentar-hi les darreres novetats, especialment, les escrites en català.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s