L’abandonament escolar té molt a veure amb la inversió

Espanya és el segon país europeu amb una taxa més gran d’abandonament abans d’hora de l’educació i la formació: 1 de cada 5 joves no té un nivell mínim

Investigadors de la Universidad de Valladolid han estudiat la influència de factors educatius, econòmics i socials en l’abandonament escolar precoç entre 2001 i 2011 des d’una perspectiva regional. El treball conclou que la despesa pública és el factor més determinant a l’hora d’explicar les grans diferències regionals en aquest indicador.

L’abandonament precoç de l’educació i la formació constitueix un greu problema a Espanya. Les dades són reveladores. Segons les últimes, corresponents a 2016, la taxa se situa en el 19%, o sigui que una cinquena part dels joves espanyols d’entre 18 i 24 anys no tenen un nivell d’educació mínim.

“La dada és preocupant perquè és el segon més alt de tota la Unió Europea, només superada per Malta”, explica a DiCYT l’investigador Siro Bayón, qui subratlla que aquesta tendència ve de lluny i es manifesta en uns altres molts indicadors educatius.

La Unió Europea ha marcat la reducció de l’abandonament com a objectiu prioritari per al continent per sota del 10% de cara a 20120. Cada estat ha marcat un objectiu específic d’acord amb el seu context i, en el cas espanyol, l’objectiu per a l’any 2021 és reduir-lo com a mínim al 15%. Segons Bayón España sempre ha estat entre els països capdavanters: “Si ens comparem amb la mitjana europea, que és del 10,7% el 2016 observem encara amb més claredat l’endarreriment que portem en aquest indicador”.

L’abandonament escolar és un problema arrelat a Espanya i sempre s’ha explicat per l’àmplia oferta de treball de baixa qualificació. Molts joves deixaven els estudis atrets pels elevats salaris i la poca exigència, de sectors com la construcció. Però la recent crisi econòmica va posar de manifest el problema d’aquesta tendència: joves aturats, sense estudis ni possibilitats de reciclar-se professionalment.

D’altra abanda a Espanya conviuen realitats contrastades. Mentre comunitats com les Illes Balears, Múrcia, Andalusia, Castella-La Manxa i Extremadura compten amb taxes molt altes d’abandonament escolar, per sobre del 35%, entre 2001 i 2011, d’altres com Navarra (18%) o el País Basc (14,2%) se situen més a prop de la mitjana europea

La inversió en educació, un aspecte clau
D’entre totes les variants analitzades, la major o menor inversió de recursos públics en educació ha sigut la més significativa per explicar el fenomen. “En els darrers anys s’ha adoptat una política de retallades pressupostàries que és contrària a l’objectiu de reducció de les xifres d’abandonament. Si volem potenciar un model productiu basat en el coneixement no podem articluar polítiques pressupostàries que comprometin la despesa en educació perquè incurrim en una contradicció evident. D’altra banda les diferències regionals en despesa pública que es destina a l’educació concertada mereix una reflexió sobre la necessitat d’impulsar mesures que promoguin un accés equitatiu a una educació pública de qualitat”, considera Bayón.

També han resultat significatius els resultats que aporten les variables relacionades amb el context econòmic. L’equip apunta que tant el PIB per càpita com la taxa d’atur permeten concloure que el cicle expansiu de l’economia ha pogut exercir un efecte d’atracció cap al mercat laboral. “Aquests resultats plantegen la necessitat d’impulsar polítiques de beques i ajudes a l’estudi que disminueixen el cost d’oportunitat de no accedir precoçment al mercat laboral. Hem d’articular incentius perquè els joves opten per invertir en la seva educació i la formació”.

En últim lloc la importància dels factors socials emplaça a desenvolupar una major coordinació entre la política econòmica, la política educativa, i la política social. Per això recalquen que és precís millorar el seguiment i avaluació de les accions i programes portades a terme.

LA TORRE DE BARCELONA
Font: Cristina G. Pedraz/DICYT

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s