Més tecnologia a les aules? Pros i contres

La tecnologia a les aules facilita la motivació de l’alumne, la comprensió i la interacció però pot causar una aprenentatge superficial, aïllament i fins i tot promoure addiccions.

La tecnologia juga avui en dia un paper principal en l’educació. En els darrers quinze anys hem estat testimonis d’una evolució extraordinària en l’aplicació d’avenços tecnològics amb la finalitat d’oferir la millor experiència educativa per als alumnes i arribar a un nombre cada vegada més gran. El resultat és que avui milions d’estudiants utilitzen ordinadors, tablets i telèfons intel·ligents per investigar i completar els seus deures, comunicar-se entre si i amb el claustre de professors i, sovint, col·laborar en projectes escolars.

Grups com Microsoft, Apple, Samsung, Google i HP aposten per l’educació amb la introducció de dispositius a les escoles i l’impuls de programes formatius. Però, la pregunta és: l’educació necessita a la tecnologia? O bé és la tecnologia qui necessita l’educació?

Els menors més a prop de les TIC’S
L’edat en què els menors comencen a gestionar dispositius connectats és cada cop menor. El 30% dels nens espanyols de 10 anys té un telèfon mòbil, i als 14 anys el 83% disposa ja d’aquest tipus d’aparells, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). A més, la majoria dels nens de 2 i 3 anys accedeix de forma habitual als terminals dels pares, manejant diverses aplicacions, fotografies i vídeos, segons un estudi elaborat pel Centre de Seguretat a Internet per als menors.

Davant d’aquest panorama, els petits de la casa es converteixen en una promesa que les grans tecnològiques no poden perdre de vista. Companyies com Apple, Microsoft, Lenovo, Toshiba i Samsung han entrat a les aules amb dispositius i una oferta d’aplicacions pròpies per als col·legis, mentre que empreses com Google o HP han llançat importants programes de formació en el camp de la programació i l’estudi de la tecnologia.

En una època en què els adolescents són nadius digitals, incorporar la tecnologia a l’educació aporta una sèrie de beneficis que ajuden a millorar l’eficiència i la productivitat a l’aula, així com a augmentar l’interès dels nens i adolescents en les activitats acadèmiques.

Divergència d’opinions
L’efecte de les noves tecnologies a l’aula encara no està clar. No se sap si ajuden a millorar el rendiment escolar, si el perjudiquen, ni ta sols en quins casos té més sentit usar-les.

Els avantatges que tant per a l’alumne com per al professor té l’aplicació de les tecnologies a les aules, són les següents:

  • Motivació. L’alumne es troba més motivat utilitzant les eines TIC, ja que li permet aprendre la matèria de forma més atractiva, amena, divertida, investigant d’una manera senzilla. És un gran avantatge perquè ja sabem que els millors professor són bons comunicador, i bons motivadors.
  • Interès. No és fàcil fer una matèria interessant, els professors ho saben prou. Els recursos d’animacions, vídeos, àudio, gràfics, textos i exercicis interactius presents a Internet reforcen la comprensió i augmenten l’interès de l’alumnat complementant l’oferta de continguts tradicionals.
  • L’alumne interactua, es comunica, intercanvia experiències amb altres companys de l’aula, del centre o bé d’altres centres educatius cosa que enriqueix en gran mesura el seu aprenentatge. Els estudis revelen que la interactivitat afavoreix un procés d’ensenyament i aprenentatge més dinàmic i didàctic. L’actitud de l’usuari davant de la interactivitat estimula la reflexió, el càlcul de conseqüències i provoca una major activitat cognitiva.
  • Cooperació. Les tecnologies possibiliten la realització d’experiències, treballs o projectes en comú. És més fàcil treballar junts, aprendre junts, i fins i tot ensenyar junts, si parlem del paper dels docents. No ens referim només a l’alumnat, també el docent pot col·laborar amb altres docents, utilitzar recursos que han funcionat bé en determinades àrees dels quals l’alumne serà el principal beneficiari. Es genera una major companyia i col·laboració entre els alumnes.
  • Iniciativa i creativitat. El desenvolupament de la iniciativa de l’alumne, el desenvolupament de la seva imaginació i l’aprenentatge per si mateix.
  • Comunicació. Es fomenta la relació entre alumnes i professors, lluny de l’educació tradicional en la qual l’alumne tenia un paper passiu. La comunicació ja no és tan formal, tan directa sinó molt més oberta i naturalment molt necessària. HI ha més comunicació entre professors i alumnes (a través de correu electrònic, xats, fòrums) on es poden compartir idees, resoldre dubtes, etc.
  • Amb l’arribada de les tecnologies i l’ajuda d’Internet l’alumne disposa d’un nombre infinit de canals i de gran quantitat d’informació. Pot ser més autònom per buscar aquesta informació, encara que al principi necessiti aprendre a utilitzar-la i seleccionar-la. Aquesta tasca és molt important i l’haurà d’ensenyar el docent.
  • Activitat intel·lectual contínua. Amb l’ús de les TICs l’alumne ha d’estar pensant contínuament.
  • Alfabetització digital i audiovisual. Afavoreix el procés d’adquisició dels coneixements necessaris per a conèixer i utilitzar adequadament les TICs.

 

I ara els desavantatges de la tecnologia
Però no tot són avantatges en utilitzar les noves tecnologies a les aules amb els alumnes, ja que també comporta una sèrie d’inconvenients a tenir en compte com ara:

  • Distracció. L’alumne es distreu consultant pàgines web que li criden l’atenció o pàgines amb les quals està familiaritzat, pàgines lúdiques … I no podem permetre que es confongui l’aprenentatge amb el joc.
  • Addicció. Pot provocar addicció a determinats programes com poden ser xats, videojocs. Els comportaments addictius poden trastornar el desenvolupament personal i social de l’individu.
  • Pèrdua de temps. La recerca d’una informació determinada en innombrables fonts suposa temps resultat de l’ampli ventall que ofereix la xarxa.
  • Fiabilitat de la informació. Moltes de les informacions que apareixen a Internet o no són fiables, o són directament mentides. Hem d’ensenyar als alumnes a diferenciar què s’entén per informació fiable.
  • Aïllament. La utilització constant de les eines informàtiques en el dia a dia de l’alumne l’aïlla d’altres formes comunicatives, que són fonamentals en el seu desenvolupament social informatiu. Hem d’educar i ensenyar als nostres alumnes que és important la utilització de les TICs com l’aprenentatge i la sociabilitat amb els que l’envolten.
  • Aprenentatges incomplets i superficials. La lliure interacció dels alumnes amb aquests materials fa que arribin a confondre el coneixement amb l’acumulació de dades.
  • Davant la contínua interacció amb una màquina (ordinador).

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s