Una contaminació invisible que altera les hormones

Alguns productes químics industrials contenen substàncies que poden interferir en la producció d’hormones i el metabolisme humà. Són els disruptors endocrins.

L’Organització Mundial de Salut ha acceptat com a amenaça global per a la salut pública els anomenats disruptors endocrins, unes substàncies invisibles contingudes en nombrosos productes que ens provoquen alteracions hormonals.

Què són els disruptors endocrins?
Alguns productes químics industrials contenen substàncies que poden interferir en la producció d’hormones i el metabolisme humà. Per exemple, podrien provocar un avançament de la pubertat o alguns tipus de càncer, sobretot aquells tumors vinculats a les hormones (pit, ovaris, pròstata, testicles i tiroides).

Els parabens, els més coneguts
Un dels disruptors endocrins més coneguts són els parabens, presents en nombrosos productes de cosmètics. En aquest cas la clara identificació de parabens en tumors de mama ha provocat una pressió social que ha obligat la indústria a crear productes alternatius. Concretament els investigadors sospiten que influeixen en la proliferació de cèl·lules cancerígenes de mama sensibles als estrògens, les principals hormones femenines, i que afecten a la incidència i tractament de la malaltia.

Com ens afecten?
Els científics desconeixen els mecanismes moleculars que hi ha al darrere dels disruptors endocrins. Els fenols i els ftalats es troben en productes cosmètics, s’absorbeixen per mitjà de la pell i s’acumulen en glàndules i components greixosos dels teixits corporals. Alguns els eliminem per mitjà de l’orina o altres fluïts però els persistents poden romandre al cos durant mesos o fins i tot anys acoblats als lípids i a les proteïnes.

Quins problemes causen?
La llista és extensa. Per començar: obesitat, diabetis, problemes de tiroides, asma infantil, pèrdua de fertilitat, complicacions en el desenvolupament dels nens i danys en el sistema immunitari i neuronal. També se’ls considera responsables d’alguns casos de càncer, sobretot aquells tumors vinculats a les hormones (pit, ovaris, pròstata, testicles i tiroides).

Els nens són especialment vulnerables perquè no poden eliminar-los al mateix nivell que els adults i, a més, disposen de més temps per a desenvolupar una malaltia. Hi ha estudis que adverteixen sobre l’efecte sobre els fetus, per exemple un major risc de patir obesitat o asma.

On es poden trobar?
En el plàstic de les ampolles d’aigua i dels tuppers. També en alguns pesticides, perfums i cremes cosmètiques. També a olles, paelles. El problema és que no estem exposats a una única substància sinó a una mena de còctel químic de diferents disruptors endocrins que pot afectar de manera diferent a cadascú.

Per què no es regulen o prohibeixen?
No és fàcil provar que un determinat component causa alteracions metabòliques. Un informe de 2012 de l’OMS identificava 800 compostos químics sospitosos tot i que només s’ha pogut provar una petita part d’ells.

La Unió Europea va prometre un sistema mundial que definiria criteris científics per als alteradors endocrins en la legislació. Tot i que els criteris científics estan llestos des de l’any 2013 la Comissió Europea ha anat encarregant investigacions paral·leles, i no necessàries, enlloc de difondre’ls. La raó? Potser la pressió de determinats lobbies industrials que boicotegen qualsevol intent de regulació. Segons Stéphane Horel, una periodista francesa que porta quatre anys investigant la demora en la regulació dels disruptors endocrins, “els lobbies han capturat la decisió pública”

Quant ens costen?
Per als que tot ho redueixen a ingressos i despeses els direm que segons un anàlisi publicat a la revista Andrology l’impacte d’aquests alteradors en la salut suposa 163 milions d’euros per a les nostres butxaques, un 1,28% del producte Interior Brut de la UE.

Principals disruptors endocrins

Fenols
Bisfenol A, Parabens, Benzofenols, Triclosan. Es fan servir per a la protecció d’envasos alimentaris, donen forma i resistència als plàstics. Es troben a tickets, ampolles d’aigua, conserves, joguines. També a cosmètics, productes capil·lars i protectors solars. I a detergents, tèxtils, productes de neteja i material escolar.

Ftalat
Es fa servir per incrementar la flexibilitat dels plàstics. Es troben a embalatges, productes d’higiene personal, joguines, cosmètics, insecticides, aspirina, aparells mèdics.

Bifenil policlorat (PCB)
S’empren com a antiinflamable, aïllant tèrmic, estabilitzador. Es troben en pintures, productes elèctrics, extintors, pigments, tinta, paper d’albarà.

Bromats (BFR)
Es fan servir com a retardants de flama, inhibeixen la combustió. Es troben a aïllants, mobles, catifes, pols, cadiretes de nadó, peces de plàstic d’equipaments electrònics.

Perfluorats
S’utilitza per aplicacions industrials. Es troben en envasos i paper, tèxtils, cuir, fotografia, neteja, cosmètics, peix, marisc, bosses de crispetes de microones…

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s