És inevitable la violència masclista?

Gairebé el 28% dels joves considera que la violència masclista és normal en una parella.

El 27,4% dels joves d’entre 15 i 29 anys creu que la violència masclista és “una conducta normal” en una parella, i el 31,5% creu que és un problema que augmenta progressivament per culpa de la població immigrant. D’altra banda el 21,2% considera que la violència masclista és un tema que s’exagera per raons polítiques, i fins i tot un 7% creu que és un problema inevitable perquè sempre ha existit. Són conclusions extretes del Baròmetre 2017 del ProyectoScopio, elaborat pel Centre Reina Sofia de Madrid sobre l’Adolescència i Joventut, després d’entrevistar 1.247 joves de 15 a 29 anys al llarg d’aquest any.

Només hi ha un acord comú sobre aquest tema, quan es diu que “és un problema social molt greu”, una afirmació en la qual es mostren d’acord el 87% del total de la població jove enquestada. És un bon punt de partida perquè durant 2017, ja que són 44 les assassinades per violència masclista des de començament d’any.

Segons el Centre aquest tipus d’opinions sobre la violència masclista és superior entre els homes i en els nivells d’estudis inferiors.

Violència de gènere versus domèstica
Molts cops, les diferents denominacions dels maltractaments ens porten a la confusió i fem servir indistintament conceptes com violència de gènere, violència domèstica, de parella, cap a les dones, o sexista. No obstant això, no signifiquen el mateix. Es refereixen a coses ben diferents.

No és el mateix parlar de violència de gènere i de violència domèstica perquè una apunta a la dona i l’altra a la família com a subjectes de referència. Per tant, la violència domèstica és la que es produeix a la llar. I la pot exercir i patir qualsevol dels membres del nucli familiar, és a dir, una mare sobre els seus fills o un nét sobre el seu avi.

La violència de gènere o masclista, en canvi, és aquella que es produeix contra la dona pel fet de ser-ho, tant dins com fora de casa, a la feina o en qualsevol altre àmbit de la vida pública. Aquest tipus de violència es fonamenta en la suposada superioritat d’un sexe sobre un altre i les seves manifestacions són molt variades. Des de les més evidents, maltractaments físics i psíquics, agressions sexuals, assetjament sexual o violació fins a les més sofisticades, com la publicitat, que projecta imatges de les dones que no es corresponen amb la realitat, amb un llenguatge que distorsiona, desvirtua la realitat i simplifica la imatge de la societat i de les persones.

Tant la literatura com el cinema influït molt a l’hora de concebre la relació amorosa. De fet els joves, i alguns adults, tendeixen a confondre passió i amor romàntic.

L’amor romàntic és una utopia
Tant la literatura com el cinema influït molt a l’hora de concebre la relació amorosa. Normalment són dos joves que es coneixen, s’enamoren i superen una pila d’obstacles fins a poder ser feliços i menjar aniços. Ara bé, com a conseqüència d’aquest ideal romàntic molts joves consideren normal que hi hagi tants entrebancs, i no es plantegen si aquesta relació romàntica és sana o no ho és.

De fet els joves, i alguns adults, tendeixen a confondre passió i amor romàntic. Si confonem l’una i l’altre atribuïm rang d’amor romàntic a una simple atracció sexual i li traslladem tota la mitologia: “L’amor ho pot tot”, “L’amor veritable predestinat” o “L’amor és possessió i exclusivitat”, entre altres.

Una investigació que ha realitzat la Fundación Mujeres a nois i noies entre 14 i 16 anys planteja que actualment molts joves creuen en el que s’anomena mite de la compatibilitat. Segons aquest mite, tant nois com noies pensen que “Hi ha una persona absolutament complementària a mi que omplirà el meu buit i em lliurarà de la solitud”. És a dir, que hi ha una mitja taronja que encaixa perfectament amb nosaltres. Un 65,7% els nois i un 71,3% les noies pensen encara que aquest mite és real. D’altra banda se subratlla el mite del canvi per amor, o l’amor ho perdona tot, amb una taxa d’un 67,5% dels nois i un 50,4% de les noies.

Perviuen encara molts mites més. El 80% dels joves creuen que “el noi ha de protegir a la seva noia” i per gairebé el 60% és normal que hi hagi gelosia en una relació de parella. A més està per sobre del 60% la taxa de joves que consideren que una dona es realitza per amor, per la seva parella.

Les xarxes socials són una gran oportunitat per als joves d’interactuar i crear comunitats però també són espais perillosos on creix la violència de gènere.

Violència a les xarxes
Des de xarxes socials com Facebook i Instagram els joves vigilen la parella i controlen quan es van connectar per última vegada, on són, quines fotos comparteixen i amb quins amics o amigues es relacionen.

També el WhatsApp serveix per controlar la parella. El simple fet de ser en línia i no contestar, o de connectar-se a altes hores de la matinada ocasiona molts disgustos entre les parelles. Aquestes discussions s’ocasionen principalment per la conducta dominant que tenen els nois respecte a les joves.

A les xarxes socials els nois continuen sent líders nats, forts i sense debilitats. En canvi les noies han de ser dòcils, submises i desitjables.

Ideals tradicionals
La realitat és que la tecnologia avança molt però els missatges continuen sent molt tradicionals pel que fa al gènere. Als nois se’ls dota de certa superioritat, i es dóna per fet que són líders nats, forts i sense debilitats. En canvi les noies han de ser desitjablement dòcils, submises i fàcilment manipulables. Aquests estereotips de gènere són els que es troben a la base d’aquest tipus de violència, tot i que donem per fet que ja pertanyen al passat.

A més, com passa amb la violència masclista, el maltractament pot anar des de l’abús verbal i emocional fins a l’agressió sexual i, fins i tot l’assassinat, de manera que ens trobem davant d’un fenomen que afecta, considerablement, la salut física i mental del que qualsevol persona pot ser víctima, amb independència de l’edat, l’orientació sexual o l’estatus socioeconòmic.

A més de la mateixa víctima, qualsevol persona que tingui constància d’un cas de violència de gènere, sigui familiar, amic, veí o conegut, pot trucar al telèfon facilitat per la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere, el 016, o bé al telèfon d’emergències de Catalunya (112).

*RAQUEL FONTANET
@reich94_

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s