El que ens espera Després de la fi del món

 

La fi del món és molt lluny per a alguns de nosaltres. És probable que els nostres néts ho vegin molt més a prop però com a mínim nosaltres som ben conscients de la necessitat de trobar solucions per al dramàtic canvi climàtic al que hem sotmès al planeta terra.

Fruit d’aquesta reflexió el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona presenta l’exposició “Després de la fi del món”, una espècie d’assaig espacial que ens mostra el present i un molt possible futur de la crisi climàtica. A més, descriu molt clarament una era en la qual molts científics i geòlegs asseguren que vivim; l’Antropocè, un moment de la història que comença amb el canvi que ha sofert el planeta terra a partir de la intervenció de l’ésser humà, de les seves indústries de combustibles fòssils i de la tecnologia del segle XXI.

El més impactant de plantejar aquest tema en una sala expositiva, és la seva possibilitat d’immersió en relació al limitat espai arquitectònic que la conté. En aquest cas està molt present la instal·lació, l’àudio i el vídeo com les millors eines possibles per a que l’espectador senti que ha viatjat al futur i que realment viu una tendència irreversible del canvi climàtic.

Ciència ficció: la veritat del futur?
Aquesta exposició inicia amb el pròleg de l’escriptor de ciència ficció contemporània Kim Stanley Robinson, que ens convida a pensar-nos a nosaltres mateixos com un planeta. Sí, com un planeta. Si entenem que el 50% del nostre ADN no és humà, sinó un complex ecosistema que prové d’animals, d’aigua de mar, de pols, minerals, etc., podríem comprendre el nostre paper respecte a la naturalesa i actuar en conseqüència per a frenar la transformació del nostre món, que solament és un.

El pròleg consisteix en una video-instal·lació que ens fa tenir en compte que no formar part del problema, no sempre implica una aportació efectiva en contra del canvi climàtic. És a dir, no contribuir al consumisme, a la deixalla de tecnologia amb obsolescència programada o al creixement de la indústria de la moda, no és una ajuda significativa en el temps respecte a l’exacerbat creixement de la població humana. Per això, hem d’anar més ràpid i plantejar accions més efectives, si volem reduir la velocitat d’aquest canvi.

Entre els grans exponents de la ciència ficció i de la divulgació científica, trobem un gran àpex de debò del futur de la humanitat. El bioquímic i escriptor Isaac Asimov l’any 1964 va predir amb una inquietant exactitud, molts dels avanços científics que existirien l’any 2014, com per exemple les pantalles planes de televisió, la comunicació sense fil de so i vídeo entre dos llocs distants del planeta i l’automatització de mobles de cuina, per escalfar aigua i menjar.

No obstant això, la cosa que se’ns planteja en realitat, és el cost d’aquesta evolució tecnològica i si entenem o no, que moltes de les coses que “rebutgem” realment no desapareixen, sinó que solem canviar-les de lloc per no veure-les més.

El Ministeri del Futur
La veritat és que aquest és un pròleg bastant dens per començar. No obstant això aquest assaig espacial continua donant-nos proves de les poques polítiques a llarg termini que els dirigents del món han desenvolupat per a detenir-lo.

El Ministeri del Futur advoca pel desenvolupament d’aquestes polítiques i ens parla d’un concepte que el seu portaveu Timothy Morton anomena “ecologia fosca” i “hiperobjecte”. Idees que poden semblar-nos complexes però que lluny de ser-ho, representen una ecologia viscosa i industrial que aprofundeix en la relació entre la naturalesa, els objectes i els éssers humans i no-humans.

Així, i sumant altres propostes complementàries sobre el possible futur de la Terra, se li dóna veu a aquells que no la tenen en un intent per configurar un món on l’ésser humà deixi de ser l’espècie més depredadora del planeta. Però sobretot, on procurem alentir la crisi climàtica per a que tots puguem conviure sense canviar radicalment la nostra forma de vida o, pitjor encara, d’extingir-la.

INÉS YANES GONZÁLEZ
Investigadora i escriptora

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s