Revisitem Andy Warhol

Warhol_Marilyn featured

L’exposició Warhol. L’art mecànic revisita part de la trajectòria de l’artista americà que va desenvolupar la seva proposta des del treball manual fins a la reproductibilitat i l’art popular o com es coneix avui dia, els mass media. La podeu veure al CaixaFòrum fins al 31 de desembre.

Un cop d’ull a aquesta mostra ens deixa entreveure, de manera monogràfica, com l’artista inicià la seva carrera com a dissenyador gràfic (1950) per a després desviar la seva producció a l’obsessiva reproductibilitat tècnica, que ja floria al moment a través de la serigrafia, la fotografia, el vídeo i qualsevol instrument que permetés la reproducció massiva d’imatges de consum.

D’aquesta forma podem revisitar a un Warhol jove, desenfadat i creador d’imatges que tenien una fita més publicitària que artística i, sobretot, de completa utilitat, característica principal del disseny gràfic i de la il·lustració comercial; com per exemple cartells, samarretes, catàlegs i revistes en un sense fi de primers èxits del novaiorquès.

La capacitat de repetició gairebé infinita de l’obra de Warhol el va convertir en un comerciant, un actor, un productor, un negociant i fins i tot un geni de la cultura popular.

La màgia de la repetició
Hem de traslladar-nos a una època en què el consum d’imatges no era el que és avui dia. Un moment de la història americana on la televisió, la ràdio i el cinema feien del consum de productes un monstre en creixement. Però no de la manera que entenem avui, perquè a partir de la nova reproducció massiva mitjançant tècniques de registre d’imatge i de so, Warhol va descobrir un esquema de repetició obsessiva del món, de sistemes imaginaris que a més podien ser consumits com qualsevol producte d’ús quotidià.

Però per què va tenir tant d’èxit la proposta d’Andy Warhol? La resposta pot semblar-nos més simple del que és: gràcies a l’espectador. Si bé és cert que Warhol va tenir els mitjans econòmics i socials per a l’èxit ja entrats els anys 50, gràcies a la seva trajectòria al món publicitari, també ho és el fet de que l’espectador començava a consumir imatges populars de forma grotesca. Tot això sumat a la gairebé infinita capacitat de repetició de l’obra, va fer d’aquest personatge un comerciant, un actor, un productor, un negociant i fins i tot un geni de la cultura popular.

Warhol_Caixes de lluentor
Andy Warhol, Marilyn Print, 1967. Serigrafia sobre paper. Collection of the Andy Warhol Museum, Pittsburgh. © 2017, The Andy Warhol Foundation for the Visual Arts, Inc. / VEGAP.

Un artista molt actual
La mostra Warhol. Art mecànic, és més que una clau en la nostra era perquè treu a la llum la imperfecció d’aquesta reproductibilitat i, encara que sembli ambigu, destaca la fugacitat i la fragilitat de l’obra d’art moderna. Un àmbit de l’existència que està en el seu màxim punt avui dia amb les xarxes socials, els realities i el consum de moda d’un sol ús.

Aquest sistema d’imatges de consum no solament va transcendir la seva obra, sinó a Warhol en si mateix, a través del registre sistemàtic d’autoretrats i de les seves projeccions a través del temps com una forma no convencional de representació.

Autoretrats públics
L’autoretrat no era precisament una novetat en l’art, l’enigmàtic va ser donar-li un perfil públic, que transmetia una imatge popular que obria les portes a l’art contemporani i al negoci de l’art.

El que més predomina en les seves obres, és ell com actor del seu propi personatge. El veiem amb les seves característiques perruques representant a un Warhol que fa d’enllaç entre estrelles de Hollywood, artistes, persones adinerades i del món de la cultura. Afirmava: “les meves obres mai surten com jo espero, però això mai em sorprèn”. Intentava escriure’s a través de les transformacions estètiques a les quals es va sotmetre mostrant un profund sentit de l’estètica pròpia, mai vist fins llavors en les arts visuals.

La mostra monogràfica d’aquest polifacètic artista va des dels seus múltiples autoretrats fins a la sèrie d’impressions de Coca-Cola verdes, els seus cartells de vaques, les famoses caixes d’esponges de lluentor, les impressions de la Marilyn Monroe i un Mao Tse-Tung amb llavis carmesí i ulls blaus. Sense passar per alt els Screen Tests de Warhol, pel·lícules curtes de 3 o 4 minuts en què retrata de manera autobiogràfica la vida de “persones genials” com Salvador Dalí, Bob Dylan, Marcel Duchamp, entre uns altres.

*INÉS YANES GONZÁLEZ
Escriptora i investigadora

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s